CURSA PER MUNTANYA CAMÍ DE SIRGA (EXPRÉS) 2022

Ahir diumenge, 22 de maig, va tenir lloc la XI edició de la cursa de muntanya Camí de Sirga (Móra d’Ebre) i, després de tres anys, allí hi vam tornar a ser, per tornar a córrer la cursa exprés (16 km 950+) cursa dura amb constants puja-baixa.

Un recorregut exigent que, sumat a la calor, van fer que molts de nosaltres, els corredors, arribéssim fosos a la meta. I no vull exagerar, però aquesta és la realitat.

La curses (absoluta i exprés) arrencaven a les 09:00 h des de l’ermita de Sant Jeroni, al peu de la mítica Picossa, com en edicions anteriors. Bon ambient abans de la sortida, amb els tambors i amb actuació d’integrant del correfoc (amb incidència imprevista final, per sort va acabar bé sense lamentar cap desperfecte), i també amb la veu del gran speaker events.

Arranquem i a les primeres de canvi ja es notava la calor, que aniria a més a mesura que anaven passant els quilòmetres. Intentant no sobrepassar-me de ritme, vaig anar fent, ni lent ni ràpid, sabia que la cursa era dura i s’havia de reservar per al tram final, el més dur.

Per sort vaig anar acompanyar durant un 80% del recorregut, això va fer que em passessin més ràpid els quilòmetres. Gran part de culpa la tenen Martí Comes i Dani Marín, 3^r i 4^t respectivament. Amb ells vaig compartir gran part de la cursa. Fins i tot en algun moment en que la ment et juga males passades, vull pensar que per la calor, per sort, allí estava Dani per donar-me un cop de moral, i sortir reforçat per seguir esforçant-me de valent i no deixar que la calor em derrotés.

Al final vaig saber gestionar bé els esforços i l’estratègia de cursa va sortir prou bé per plantar-me a l’arc d’arribada en 1h 58min. 19seg. i acabar en una segona posició ben competida de principi a final. Content pel resultat, ja que gestionar una cursa amb calor (sobretot una calor molt avançada per l’època de l’any en la qual ens trobem), no és fàcil.

Molt content també de retrobar-me amb molt bons amics i amigues així com també d’haver conegut noves amistats en aquest món de les curses per muntanya del circuit Terres de l’Ebre. No tot és córrer, m’agrada l’ambient que s’hi respira i el bon rotllo entre la gent que estimem tant aquest esport.

Felicitar a l’organització, al Tito i integrants per la seva gran labor, per fer-nos sentir com a casa. Espectacular bossa del corredor, feia molt de goig veure tantes coses.

Teniu un recorregut amb el seu punt de duresa, que no et deixa indiferent a ningú, també amb els seus punts aeris i atractius, com l’emblemàtic pic de la Picossa. Gràcies per tenir-ho tot apunt per a l’arribada, dutxes amb aigua ben fresca per fer-nos passar el cansament i una bona paella per recuperar forces. I no em vull deixar els gelats de postre, també estaven molt bons.

Felicitar a tots/es per les respectives curses, en especial als que vau pujar al podi. Molt content per vatros, Ramon i Mustapha, grans corredors i millors persones.

Tampoc em vull oblidar de tots aquells fotògrafs que sempre estan allí, per fer-nos recordar que nosaltres, els que vam córrer, en vam ser protagonistes. 

Ara toca recuperar bé després de dues setmanes seguides de competicions. Propera parada el dia 19 de juny, a la cursa Duextrem exprés, a Amposta.

Compartint podi amb dos cracks (Jordi i Martí)

KMV CARO 2022

El passat diumenge, 15 de maig, i sota un sol de justícia, es va diputar la 12^a edició d’aquesta mítica prova, molt dura i espectacular a la vegada. I com no podia ser d’altra manera, un any més, vam tornar a ser presents.

Un recorregut exigent, de poc més de 6 km i 1150+. Un primer tram empinat fins aproximadament el km 2 per deixar pas a un segon tram més corredor i més aeri amb alguna que altra rampa dura.

Aquest any la cursa es disputava pel matí, enlloc de fer-ho per la tarda, com venia sent habitual. Penso que la decisió va ser la correcta per la calor que feia, tot i que els horaris de sortida (a partir de les 10:15h fins ben bé les 11:40h, ja que es sortia esglaonadament cada 30 segons), no s’adequaven ja que en aquest tram horari el sol cremava de valent i no feia pràcticament un alè d’aire a la part baixa, sí a les parts altes del recorregut.

Un servidor sortia a les 10:59h i, tenia molt clar que, després d’una setmana complicada per problemes de salut, la cursa se’m faria molt més dura que en altres edicions, per més preparat que pogués arribar. Així va ser, ja que des del km 1 les meves cames no responien com m’hagués agradat, em notava dèbil de forces i la calor del primer tram tampoc ajudava gaire.

En situacions així, no queda altra que tirar d’orgull i de cor, i acabar amb dignitat. Per sort, durant el recorregut, et vas trobant aquells fotògrafs tan mítics que sempre estan allí, a totes les curses, al peu del canó, i que sempre et donen ànims, com Ximo Barberà, Ramon Ferrer, o el Jordi Santacana, entre d’altres. Així com també a tota la gent que va pujar a animar-nos.

Arribava el segon tram del km vertical, un tram més aeri, on enllaces des del coll de Pallers (1200 m) fins al cim del Caro (1441 m). Aquest tram també és més corrible, però els bessons també em van avisar i vaig haver de baixar un poc el ritme sinó potser hubiera sido otro cantar.

Al final arribo a Caro amb un crono de 1h 09min 40seg. (3 min més que en l’anterior edició), tot i que amb una méteo radicalment diferent. Per a mi no és un bon crono, pel que m’havia preparat i per l’auto-exigent que sóc en aquest tipus de cursa que tant m’agrada, però sóc molt realista, en les dures condicions en les quals arribava, sumat a la calor, penso que tampoc es pot demanar molt més. Quan no estàs al 100% s’ha d’acceptar i s’ha de fer tot el que estigui a les teves mans, i amb això és amb el que em quedo. Ho vaig intentar donar tot, sabent que només estava al 60%.

Molt content de retrobar-me amb l’ambient de cursa i amb tants bons amics. Felicitar a l’organització i a tots els corredors/es que van suportar aquesta dura edició del km vertical per la calor, així com també als que van pujar al podi.

Però la jornada no acabava aquí... per la tarda, a les 20:00 h i a Alcanar, es portava a terme una cursa solidària en benefici al poble ucraïnès. I allí vam ser presents per aportar el nostre granet d’arena per aquesta bona causa.

Es tractava d’un únic recorregut d’uns 2’30 km aproximadament per alguns dels carrers del poble. Hi havia dues opcions, fer dues voltes (5 k) o bé fer-ne quatre (10 k) aproximadament. A cada volta et posaven una senyal (amb una goma petita) al canell.

Un servidor va participar en els 5 k (dues voltes). La intenció era provar com estaven les cames després del km vertical del matí, i realment em vaig sorprendre sabent que encara podia imprimir una mica de ritme tot estant al 60% físicament. Van ser dues voltes que vaig gaudir molt, amb la companyia de Andreu i Josep (companys d’equip Trencacims i ETRns), i també amb la gent del poble a bars i terrasses animant-nos de valent.

Finalment, vam tenir premi (una botella de vi negre de la Terra Alta), finalitzant el recorregut curt en primera posició.

Felicitar a Joel Marmol per promoure aquest gran event. Sens dubte una molt bona iniciativa poder practicar esport i a la vegada contribuir a ajudar a altres persones que ho necessiten tant.

També felicitar a tots els que van participar i als que van tenir premi (PD. Andreu Queralt el radar d’Alcanar ja ens té fitxats per excés de velocitat).

En definitiva, molt bon ambient de cursa, amb Dj local i bona música. Content de poder acabar un cap de setmana d’aquesta forma, fent el que m’agrada i amb la companyia de bons amics.

Ara toca recuperar bé i pensar ja en la propera cursa que serà aquest proper diumenge, dia 22 de maig, a Móra d’Ebre (11^a edició de la cursa de muntanya Camí de Sirga), en aquest cas, en la seva modalitat exprés ( 16 km 800+). Espero poder estar al 100% per poder donar el 200%.

                                                 📸 Ximo Barberà

                                                 📸 Jordi Santacana

                                                 📸 Ramón Ferrer

                                                            📸 Sílvia Pelegrin

 TRENCACIMS 2022

Una altra edició de la mítica cursa, i ja en van nou! I dir que any rere any se superen és quedar-se curt. Brutal la participació que hi va haver aquest any, amb un miler d’inscrits entre totes les categories. Molt de treball que hi ha al darrere de tot i és per això que, abans de començar aquesta crònica, vull donar l’ENHORABONA a tots els organitzadors i voluntaris que ho feu possible.

Ha estat un cap de setmana de retrobaments amb bons amics en un ambient de cursa d'aquells que es trobaven a faltar. Dissabte dia per anar a veure i animar als companys que corrien la Ultramarató i la Ultratrail, primer al seu pas per l’àrea recreativa de Sant Roc. Com sempre, un gran ambient, en un dia ventós i gèlid. Seguidament pels volts del migdia ens vam desplaçar fins a l’àrea de meta per veure l’arribada dels primers corredors.

Diumenge, en canvi, tocava entrenament amb dorsal inclòs, en aquest cas a la distància curta, la marxa, d’uns 12´5 km 700+. Molts em preguntareu i molts hem preguntàven per què no vaig córrer la mitja marató...

Vinc d’una llarga lesió i he començat a entrenar bé des de fa molt poc. A més a més, aquest any m’he proposat altres objectius. Arribava molt just per còrrer una cursa a la que li tinc l'espina clavada de l'edició anterior, on em vaig lesionar. Espero arribar molt més preparat l'any vinent.

Dit això, sabia que al davant hi hauria prou bons corredors com per donar-ho tot o, si més no, veure a quin nivell ens trobem. He de dir que de sensacions regular, encara falta, però el més important és que vaig disfrutar molt, no vaig tenir molèsties al turmell i vaig poder córrer prou ràpid.

13 km 700+ (1h12min) 

Content de tornar a sentir-me una mica competitiu després de molt temps i de tornar a retrobar-me amb aquell ambient de cursa i amb amics que feia molt temps que no veia. 

TRENCACIMS és una festa! I aquest any ho va tornar a ser, després de dues edicions marcades per la pandèmia. Esperem que la propera edició sigui encara millor i ho puguem tornar a disfrutar.

Felicitar als PREMIATS, FINISHERS, ORGANITZADORS, VOLUNTARIS...en definitiva tothom qui aporta i fa que la TRENCACIMS-PAÜLS sigui sent una GRAN CURSA!

 TRAIL PONT DEL DIABLE 2022 😈

Hola amics!

Després d'una bona temporada desconnectat, torno a publicar una crònica. Si, així es, després de molt temps, degut a una llarga parada per lesió. Sembla que poc a poc tornem a la normalitat i amb això ja no demano més. Han estat uns mesos molt complicats i gràcies als que sempre esteu per animar-me.

Aquest passat diumenge i, gràcies al meu entrenador, Ramon Curto, qui em va animar, vaig participar en aquesta cursa, de 15'5 km i uns 450+. Molt ràpida però compte, amb un parell de baixades tècniques, curtes però, tot i així la feien més divertida i dura. En definitiva, s'havia d'anar molt concentrat.

Tenia molt clar que aniria a per totes, ja que tot i no estar al 100%, aquest tipus de cursa m'agraden. Així va ser des de la sortida, a ritmes molt alts, l'umbral a tocar. Els primers km de cursa se'm van fer molt durs, ben bé fins el km 7 a la meitat de cursa quan em vaig començar a trobar millor i vaig poder imprimir el meu ritme. 

L'únic inconvenient va ser perdre'm un parell de minuts al voltant del km 5'5, quan anava 5è, en una zona una mica boscosa i on hi havia més d'un encreuament. Si al damunt li sumes la velocitat a la que anava...fàcil passar-se de rosca. 💥

En aquell moment vaig pensar que ja no tenia aspiracions al top 5, però vaig intentar fer el possible per remuntar posicions fins creuar la línia d'arribada, i així va ser. Vaig passar d'anar el 5è, anar el 23è i finalment acabar el 14è. Qui ho hauria dit! En fi, és el que tenen aquestes curses, tant apretades pel bon nivell de corredors que hi ha, d'aquí que els temps finals siguin ajustats.

No puc demanar molt més, venint d'un any molt complicat per lesió, tornar a tenir un bon nivell requereix temps i dedicació. L'important és que el turmell de moment em va respectar. 🙏

Felicitar a l'organització de la cursa, al Club Trail Tarraco i a la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau. Teniu una bona cursa, amb molta història i tradició castellera. Chapeau! 🙌

Felicitar també al meu entrenador, Ramon Curto, per la segona posició a la cursa. Veterania i professionalitat en estat pur, així com també felicitar a tots/es pels podis respectius. What a level! 💪

Tampoc em vull oblidar de tots aquells fotògrafs que estan sempre al peu de canó. Sense vosaltres no reviuríem els moments d'esforç i disfrute. 💯

RaCuPe 📷

Viajando a Contraluz 📷

Carlos Castillo 📷

 TRESMIL AL PIRINEU D'OSCA

Gran cap de setmana el viscut al pirineu d'Osca, concretament a la petita població d'Eriste, a poc més de 3 km de Benasc, amb els companys Jose Maria i Sergio.

Ja feia temps que tenia en ment coronar el mític Posets (3375m) i segon pic més alt dels Pirineus, després de l'Aneto, així que vam planificar aquest cap de setmana per poder portar-ho a terme. 

Divendres al migdia arribats allí, descarregar maletes a l' Hostal Casa Rosita  i a dinar. Feia calor tot i ser a una població que està situada a 1118m. 

Divendres a la tarda, i com aquell que vol arribar i engranar, dit i fet. A les 17:00 h ja estàvem al pàrquing de los Llanos del Hospital per a fer una estiradeta de cames. 12 K 1000+ fent el pic de Salvaguarda 2736m i val a dir que feia molta calor. Tarda més que aprofitada amb les 3 hores de ruta. 

Per la nit, visita turística a la població de Benasc per sopar. Turisme a dojo i terrasses de bars i restaurants al complet. Per sort, vam trobar una bona pizzeria. L'inconvenient només va ser que ens vam haver de refugiar per acabar-nos les pizzes ja que a fora al carrer es va posar a ploure, típica tempesta d'estiu. 

Les previsions no eren gaire optimistes per dissabte, ja que la majoria de models pronosticaven tempestes per la zona i això feia perillar el que teniem planificat. 

Doncs, per sort, el matí de dissabte era radiant i s'havia d'aprofitar aquesta escletxa de bon temps. Així va ser i a les 08:00 h del matí pujàvem a l'autobús que et porta direcció al pàrquing de la cascada d'Espigantosa a uns 1500 m, per començar la nostra ruta al Posets a les 08:30 h.

Espectacular recorregut de 16 km i 1800+ passant per boscos frondosos, el refugi Ángel Orus, trams amb roques de granit, la espectacular Canal Fonda i la última cresta que et condueix directament al cim. Dis espectacular per contemplar les vistes brutals des de dalt amb vistes a l'Aneto i el Mont Perdut.

Un cop coronat el cim, la baixada se'm va fer curta tot i la calor que feia i, amb un tres i no res, ens plantàvem al refugi per fer un beure i hidratar-mos bé. 

Com que teniem una hora de marge fins les 15:00 h de la tarda per baixar amb l'autobús fins Eriste, vam fer una parada per contemplar la espectacular cascada d'Espigantosa i el posterior recovery al riu. Un 10 es quedar-se curt, molt TOP!

Arribats de nou a l'Hostal Casa Rosita, engranar de cop amb el menú per recuperar forces. Tampoc podia faltar una bona gerra hidratant.

Tarda de turisme amb el cotxe i no a peu per la zona de Cerler i Benasc amb una bona tempesta caient a sobre, espectacular veure com et canvia el temps en qüestió de minuts, passant d'una calor forta a estar a pràcticament 21ºC.

La gastronomia de la zona de 10, prova d'això la té el menú que vam fer per sopar la nit de dissabte a l'Hotel Eriste.

Diumenge al matí passeig relaxant pels voltants de la població i del llac. Dóna goig veure boscos frondosos a ple mes d'agost. Dóna la sensació d'estar al País Basc.

I per despedir-mos de la nostra estada, dinar a Benasc a un dels millors restaurants del poble i amb més història, al restaurant La Brasa.

Molt agraït per la bona companyia que vaig tenir durant tot el cap de setmana. Gràcies Jose i gràcies Sergio per fer-ho possible. A la propera, més i millor!

SOIS TELIBLES!!

Abans de tancar aquesta crònica, vull fer una menció especial al meu amic Abel Carretero, que aquest passat cap de setmana passat ha aconseguit una gran gesta, ni més ni menys que aconseguir superar el récord d'Espanya d'ascens acumulat en 24 hores. 

14.500+ en 126 km

ENHORABONA ABEL!! Amb molta motivació tot es pot aconseguir i tú ho has demostrat i ho segueixes demostrant amb moltes ganes i il·lusió que hi poses!

Seguim amb aquest any atípic en quant a curses però això no treu que continuem gaudint, ara més que mai, dels entrenaments i de les sortides per la muntanya.