MARIMURUMENDI MARATHON (EHUNMILAK 2019)

Ara farà just cinc anys, d'allà pels volts del 2014, va ser quan vaig estar per últim cop al País Basc, concretament al petit poble de Zegama. El paisatge, la seva gastronomia, la seva gent, etc, em van captivar i em vaig prometre que algun dia hi tornaria per còrrer alguna de les curses que organitzen, ja que allí hi ha molta passió per la muntanya. 

Aquí comença una crònica molt especial, ja que han estat quatre dies d'estada en un entorn magnífic i amb bona companyia: Ramon (RaCuPe), Carmen, Ramon (entrenador), Núria, la petita Laia i Albert).

Divendres, cap allà les 14:00 h, i després d'un viatge de gairebé cinc hores, l'Albert Carbonell i jo arribem a l'hostal d'Outzarte (just a l'hora que haviem planificat), per dinar. Un lloc que molta gent segur que coneix, ja que per allí hi passa la mítica marató Zegama-Aizkorri. Doncs bé, apunte'us aquest lloc perquè cuinen un menjar de categoria!!

Em quedo amb la frase del cambrer quan l'Albert i jo vam escollir menjar plat de paella de primer i no les seves "pochas con chorizo" típic d'allí, ja que diumenge corríem la marató Marimurumendi i la càrrega de carbohidrats els dies previs és fundamental; "oye, pues comeos unas pochas con chorizo y veréis el domingo cómo correis de rápido por los montes vascos" jejeje quin crack! De segon, no podia faltar una bona degustació del típic filet de vedella amb patates i pebrot vermell. 

Havent acabat de dinar, posavem direcció Zegama en busca dels apartaments Arrieta Haundi on teníem la reserva feta per a l'estada de tres dies. Sort de les indicacions que ens va facilitar la senyora propietària de l'Arrieta Haundi per correu electrònic, ja que, en un primer moment, va costar trobar el lloc.

Arribats allí, descarreguem equipatges i la senyora propietària ens ensenya els apartaments en els quals ens allotjarem (per cert, tot un luxe, sabent que allí també es van allotjar, durant la Zegama-Aizkorri, integrants de l'equip Salomon). En definitiva, un luxe de d'apartaments enmig d'un entorn amb una bellesa espectacular.

En voltes de les 17:00 h, ens dirigim a Beasain, a uns 15 minuts del lloc on residíem, i epicentre de la Ehunmilak, just per veure la surtida de les 100 milles (168 km i 11.000+),  que donava el tret de sortida a les 18:00 h. Quin ambientàs es respirava pels carrers just minuts abans de la sortida, quasi res, quina aventura i quin munt de participants, uns cinc-cents i pico llargs!

Allí ens trobem amb el gran Esteban Monje, que participava en la prova reina, un gran corredor i millor persona; amb l'Àngel Niñerola i el Pau Gimeno, dos cracks de les ultres que també hi participàven en la prova reina; amb el Marc Fernandez, que estava a l'organització de l'event, quin altre tros de crack; i també amb el Kike Gutiérrez, que corria la marató Marimurumendi; i al gran corredor Samuel Dávila, guanyador de la marató Marimurumendi i amb récord! Una alegria veure'ls a tots plegats allí!!

Tornem direcció Zegama (Arrieta Haundi), i surtim a fer una mica d'activació amb el Ramon i l'Albert per una ruta que tot just surt d'allí mateix i s'endinsa pels frondosos boscos de la serra de l'Aizkorri-Aratz. Dos km amunt dos avall (4 km 300+) quatre fotos de rigor i activació feta per diumenge, i vaja activació...mai n'havia fet cap d'igual (jejeje).

Divendres a les 23:00 h arrancava la prova de 88 km, la Gh2, la qual vam seguir en directe per un dels canals de televisió des de l'apartament.

Del dissabte no us explicaré molta cosa, ja que pràcticament, fins les 18:00 h, no vam anar a recollir els dorsals a Beasain per a la marató Marimurumendi de diumenge. Va ser dia de sòfing (tour i poca cosa més).

Finalment, arribava el dia. Diumenge a les 06:10 h sonava el despertador. Ho teniem tot llest, així que ja no vam perdre gaire temps i a les 07:00 h ens posàvem direcció Beasain amb el Ramon i l'Albert. Arribats allí, per sort trobem aparcament bé i sense presses ens dirigim cap al lloc de la sortida, on ja es respirava un molt bon ambient pre-cursa.

Són les 07:50 h aprox. i ja estem dins del "corralito" esperant que es doni el tret de sortida. Abans, però, com ja és habitual a les curses del País Basc, es realitza un ball típic on es fa un silenci sepulcral durant el moment en què s'està duent a terme.

Ara si, són les 08:00 h i es dóna el tret de sortida a la Marimurumendi Marathon. Per endavant, 42 km i uns 2300+ aprox. A priori, sembla una marató ràpida però amb tres pujades que tallen l'alè a qualsevol. La primera, bastant dura i llarga fins coronar el pic Usurbe; la segona, cap al km 20, bastant dura però no tant llarga com la primera, i que acaba coronant el monte Izazpi; i la tercera, i tenint en compte que la calor començava a apretar, també es va fer dura i llarga, tot i que era més progressiva i menys empinada, i acabava en l'alt de Agorta. La resta del recorregut, passant per boscos frondosos enmig la boira, molts trams de pista de terra, on es podia córrer molt i baixades empinades també per pista de terra. En general, un terreny ràpid i agradable per córrer.

Pel que fa a la meva cursa particular, des d'un inici vaig sortir a reservar perquè no em coneixia el recorregut i perquè feia més d'un any que no corria una marató de muntanya, la qual cosa em feia córrer amb molt de respecte.

Des d'un primer moment, i tot i anant menys ràpid de l'habitual, no tenia bones sensacions; em notava pesat i sense la xispa habitual però vaig anar fent fins ben bé el km 21.  A partir d'allí, em van anar avançant corredors i jo seguia anant al "trinco-tranco", però amb males sensacions en general, com si em notés les cames pesades. No entenia ben bé el que em passava però seguia tirant de "coco" juntament amb els ànims de l'afició basca, "Aúpa Marc" fèien que moralment continués corrent i la sensació de cansament, tant mental com físic, per moments desaparegués. 

No va ser gens fàcil, ja que per moments em notava que tenia ganes d'abandonar però no ho vaig fer, vaig decidir acabar la marató com fós. I així va ser, vaig ser FINISHER, amb un temps de 4 h 53 minuts, després de passar mals moments durant la segona part de la marató (mal al genoll esquerre a les baixades, una mica de mareig en l'últim tram per la calor, etc).

Un cop arribat a meta, feia falta la "guinda del pastel", una visita exprés als serveis mèdics per un mareig i falta de sals minerals (com ja m'ha passat altres vegades), a causa del cop de calor dels últims 3 km, però sense més conseqüències. Agraïr a tots els que em van donar un cop de mà, del primer a l'últim, no em vull deixar ningú. 

Després de passar per "boxes", una dutxa i un bon dinar recuperador a base d'arròs a la cubana i unes "patates a la riojana" boníssimes gentilesa de les dones de Beasain.

Diumenge, per sopar, pizzes per acabar de recuperar calories cremades (unes 3700 aprox. a la marató) i a descansar que ens ho haviem guanyat de totes formes.

Dilluns era hora de recollir "bàrtuls" i tornar cap a casa, no sense tornar a fer una parada per dinar a l'hostal de Outzarte (aquesta vegada Albert va provar "las alubias blancas"), i vam repetir amb el filet de vedella, ambdues típiques de la zona i, havent acabat de dinar, vam comprar uns bons formatges Idiazábal (qualificats el 2017/18 com a medalla de plata al millor formatge del Món).

No podíem despedir-nos de Outzarte sense abans, però, anar a veure el pas pel km 7 de la Zegama-Aizkorri, l'entrada de la senda on comença la segona pujada de la marató i on hi ha una gran afició animant els corredors. Quatre fotos de rigor i ens esperàven 4 h i mitja de viatge de tornada fins a casa.

En definitiva, un gran cap de setmana el que hem viscut al País Basc. Bona terra i bona gent! Espero poder tornar-ho a repetir, val molt la pena!

Felicitar a Ramon Curto, el meu entrenador, per la gran cursa que va fer (4 h 14 min.), a l'Albert Carbonell, per afrontar una marató de nivell mig lesionat del turmell i saber aguantar el dolor durant tota la cursa (5 h 47 min.), i a tots i totes els/les FINISHERS de les tres respectives proves, l'ENHORABONA a tots/es!

Felicitar a l'afició basca que estava animant als corredors en diversos trams de la cursa, simplement s'ha de viure per poder-ho explicar, BRUTAL! ESKERRIK ASKO!

Felicitar a l'organització per celebrar un gran event esportiu d'aquestes dimensions, amb moltíssims voluntaris repartits per vetllar per la seguratat dels corredors. TXAPELDÚN per vosaltres!

Finalment, us deixo amb un resum en fotografies del que ha estat aquest gran cap de setmana llarg pel País Basc.