Farà cosa d'unes tres setmanes, l'Òscar Grinyó, un bon amic de Tivissa amb el qual hem compartit més d'una cursa per muntanya plegats, em va dir: "Di Bresco, l'últim cap de setmana de juliol si t'animes, vaig amb uns amics a l'Aneto". Mare meva, no m'ho vaig pensar gaire la veritat. Feia temps que hi volia anar, m'havien parlat molt de la zona de la Maladeta i l'Aneto, i tenia moltes ganes d'anar.
Doncs bé, arribat el dia de marxar direcció Benasque, quedem divendres passat amb l'Òscar a Tivissa, carreguem bàrtuls al seu cotxe, i ràpidament ens posem direcció Móra d'Ebre, ja que la resta de l'expedició, exceptuant el Lluís, que ja estava per Viella, són tots de Móra d'Ebre, per cert, una gent molt collonuda.
Són les 17:00 h i ens posem direcció Benasque, on hi vam arribar amb aquella puntualitat de "arribar i moldre", doncs sí, va ser arribar i estar asseguts a la taula per sopar. No hi havia gaire temps per més, un bon sopar per carregar energies per l'endemà, petar la xerrada i molts riures.
Un cop acabats de sopar, ens dirigim fins a l'hotel on ens teníem que allotjar a la urbanització de Cerler, i com aquell que diu, quines hores!! A les 24:00 h ens presentem a recepció i, amb un tres i no res, sobre la 01:00 h de la matinada, havent preparat els entrepans per l'endemà i tots els bàrtuls per l'expedició, ens posem a dormir.
Sembla que no hagi passat ni una hora i ja sona el despertador. Són les 04:30 h de la matinada i amuuunt! Esmorzar ràpid, carregar bàrtuls i cap als cotxes, ja que l'autobús que ens té que portar fins a l'àrea de la Besurta, punt de partida de la nostra ruta, surt a les 05:30 h des de la zona de Llanos del hospital (zona mot xula amb cims de 3000 m al seu voltant).
Un cop arribats allí, enxufar gps i frontals i ens posem en ruta, aprox. a les 06:00 h. Encara és fosc quan comencem a enfilar la primera pujada, direcció el refugi de la Renclusa, a 2100 m d'alçada, però la lluna plena reflexa totes les muntanyes del nostre voltant, i pujant podem observar les primeres congestes de neu a sobre nostre.
Arribem al refugi de la Renclusa i ens reagrupem amb els altres companys d'expedició. El sol ja comença a despuntar amb força, sembla que farà molt bon dia per a l'ascens.
Anem guanyant força metres d'alçada fins a plantar-mos a l'alçada del portillón superior, d'on podem observar unes magnífiques vistes de la Maladeta amb l'Aneto de teló de fons. Aquest any, sembla que hi ha força neu encara, les nevades primaverals han estat força abundants.
A sota, una foto de la zona del Portillón amb dos dels companys d'expedició.
Un cop passat aquest punt, i després d'un lleu descens, el terreny ja està completament nevat, i tot seguint la traça de les persones que han passat per sobre la neu, anem avançant poc a poc camí de la glacera.
Fa una temperatura bona, fins i tot m'atreviria a dir que en alguna zona l'aire és bastant fresc. Observem que a sobre de l'Aneto, una capa de boira sembla que no es vol acabar d'alçar. Aprofitem per fer un "pit stop" per menjar-nos els entrepans, ens posem els crampons, treiem els piolets, ens posem més roba, uns tèrmiques, altres malles llargues, i altres com un servidor, només em poso l'impermeable termosellat i amb pantaló curt, que a les cames no tinc fred.
Arribem a la glacera, aquest any amb molta més neu de l'habitual, simplement observar mentres anem caminant per sobre d'ella. Un autèntic espectacle!
Un cop havent recorregut tota la glacera de la Maladeta, toca l'últim ascens fins a l'Aneto. Doncs bé, aquesta part també m'agrada, la pendent és més pronunciada i pujo amb certa facilitat, fins i tot en algun moment m'atreveixo a còrrer, avançant algunes persones.
Sembla que la boira va escampant poc a poc i el sol torna a lluir en força un cop arribat fins al punt on acaba la neu i m'he de treure els crampons. Mentre espero a la resta de companys d'expedició, observo i faig algunes fotografies del meu voltant, el dia és perfecte i les vistes molt tope gamma.
Un cop replegats tots, és l'hora de dirigir-se fins al pas de Mahoma, un pas de 20 metres que et porta al cim de l'Aneto.
Alguns dels companys més atrevits i que no saben què és el vertigen el van creuar, altres van decidir no fer-ho.
Vull donar les gràcies a la petita sorpresa que em van fer els companys d'expedició pel meu 31è aniversari a l'Aneto. Molt agraït, va ser un moment emocionant!
Ara tocava el descens, la part més divertida per alguns, i la més dura o incòmoda per a algú altre (un servidor).
Un descens per sobre de neu aprox. 50 minuts, amb una primera part amb més desnivell on s'havia de vigilar molt i una segona part més agraïda. Sembla que els meus crampons em van fer "la perla" en alguns moments però tot controlat.
Un descens que es va fer molt llarg, amb una primera part tècnica, i una segona part més corredora que ens portava fins a la zona de la vall dels aigualluts (una zona molt recomanable per desconnectar a l'estiu), amb un riu que porta a una gran cascada i amb uns prats verds molt bonics.
A tots ens va tocar crusar el petit riu per poder travessar a l'altra part (per cert, l'aigua molt freda), ja que sinó no podíem seguir la ruta que ens portaria altre cop a la Besurta.
Són aprox. les 15:30 h de la tarda i finalitzem la nostra ruta circular a l'Aneto. Però mentre esperem l'autobús que ens portarà fins al pàrquing de Llanos de l'Hospital on tenim els cotxes, és moment per fer la última parada per hidratar-mos.
L'hora de dinar no la teníem controlada, així que passades les 17:00 h, i al mateix restaurant de Benasque on havíem sopar la nit anterior, vam recuperar forces.
Un cap de setmana molt curt però molt intens on he gaudit força! SALUT I MUNTANYA!
