CURSA PER MUNTANYA CAMÍ DE SIRGA (EXPRÉS) 2022

Ahir diumenge, 22 de maig, va tenir lloc la XI edició de la cursa de muntanya Camí de Sirga (Móra d’Ebre) i, després de tres anys, allí hi vam tornar a ser, per tornar a córrer la cursa exprés (16 km 950+) cursa dura amb constants puja-baixa.

Un recorregut exigent que, sumat a la calor, van fer que molts de nosaltres, els corredors, arribéssim fosos a la meta. I no vull exagerar, però aquesta és la realitat.

La curses (absoluta i exprés) arrencaven a les 09:00 h des de l’ermita de Sant Jeroni, al peu de la mítica Picossa, com en edicions anteriors. Bon ambient abans de la sortida, amb els tambors i amb actuació d’integrant del correfoc (amb incidència imprevista final, per sort va acabar bé sense lamentar cap desperfecte), i també amb la veu del gran speaker events.

Arranquem i a les primeres de canvi ja es notava la calor, que aniria a més a mesura que anaven passant els quilòmetres. Intentant no sobrepassar-me de ritme, vaig anar fent, ni lent ni ràpid, sabia que la cursa era dura i s’havia de reservar per al tram final, el més dur.

Per sort vaig anar acompanyar durant un 80% del recorregut, això va fer que em passessin més ràpid els quilòmetres. Gran part de culpa la tenen Martí Comes i Dani Marín, 3^r i 4^t respectivament. Amb ells vaig compartir gran part de la cursa. Fins i tot en algun moment en que la ment et juga males passades, vull pensar que per la calor, per sort, allí estava Dani per donar-me un cop de moral, i sortir reforçat per seguir esforçant-me de valent i no deixar que la calor em derrotés.

Al final vaig saber gestionar bé els esforços i l’estratègia de cursa va sortir prou bé per plantar-me a l’arc d’arribada en 1h 58min. 19seg. i acabar en una segona posició ben competida de principi a final. Content pel resultat, ja que gestionar una cursa amb calor (sobretot una calor molt avançada per l’època de l’any en la qual ens trobem), no és fàcil.

Molt content també de retrobar-me amb molt bons amics i amigues així com també d’haver conegut noves amistats en aquest món de les curses per muntanya del circuit Terres de l’Ebre. No tot és córrer, m’agrada l’ambient que s’hi respira i el bon rotllo entre la gent que estimem tant aquest esport.

Felicitar a l’organització, al Tito i integrants per la seva gran labor, per fer-nos sentir com a casa. Espectacular bossa del corredor, feia molt de goig veure tantes coses.

Teniu un recorregut amb el seu punt de duresa, que no et deixa indiferent a ningú, també amb els seus punts aeris i atractius, com l’emblemàtic pic de la Picossa. Gràcies per tenir-ho tot apunt per a l’arribada, dutxes amb aigua ben fresca per fer-nos passar el cansament i una bona paella per recuperar forces. I no em vull deixar els gelats de postre, també estaven molt bons.

Felicitar a tots/es per les respectives curses, en especial als que vau pujar al podi. Molt content per vatros, Ramon i Mustapha, grans corredors i millors persones.

Tampoc em vull oblidar de tots aquells fotògrafs que sempre estan allí, per fer-nos recordar que nosaltres, els que vam córrer, en vam ser protagonistes. 

Ara toca recuperar bé després de dues setmanes seguides de competicions. Propera parada el dia 19 de juny, a la cursa Duextrem exprés, a Amposta.

Compartint podi amb dos cracks (Jordi i Martí)

KMV CARO 2022

El passat diumenge, 15 de maig, i sota un sol de justícia, es va diputar la 12^a edició d’aquesta mítica prova, molt dura i espectacular a la vegada. I com no podia ser d’altra manera, un any més, vam tornar a ser presents.

Un recorregut exigent, de poc més de 6 km i 1150+. Un primer tram empinat fins aproximadament el km 2 per deixar pas a un segon tram més corredor i més aeri amb alguna que altra rampa dura.

Aquest any la cursa es disputava pel matí, enlloc de fer-ho per la tarda, com venia sent habitual. Penso que la decisió va ser la correcta per la calor que feia, tot i que els horaris de sortida (a partir de les 10:15h fins ben bé les 11:40h, ja que es sortia esglaonadament cada 30 segons), no s’adequaven ja que en aquest tram horari el sol cremava de valent i no feia pràcticament un alè d’aire a la part baixa, sí a les parts altes del recorregut.

Un servidor sortia a les 10:59h i, tenia molt clar que, després d’una setmana complicada per problemes de salut, la cursa se’m faria molt més dura que en altres edicions, per més preparat que pogués arribar. Així va ser, ja que des del km 1 les meves cames no responien com m’hagués agradat, em notava dèbil de forces i la calor del primer tram tampoc ajudava gaire.

En situacions així, no queda altra que tirar d’orgull i de cor, i acabar amb dignitat. Per sort, durant el recorregut, et vas trobant aquells fotògrafs tan mítics que sempre estan allí, a totes les curses, al peu del canó, i que sempre et donen ànims, com Ximo Barberà, Ramon Ferrer, o el Jordi Santacana, entre d’altres. Així com també a tota la gent que va pujar a animar-nos.

Arribava el segon tram del km vertical, un tram més aeri, on enllaces des del coll de Pallers (1200 m) fins al cim del Caro (1441 m). Aquest tram també és més corrible, però els bessons també em van avisar i vaig haver de baixar un poc el ritme sinó potser hubiera sido otro cantar.

Al final arribo a Caro amb un crono de 1h 09min 40seg. (3 min més que en l’anterior edició), tot i que amb una méteo radicalment diferent. Per a mi no és un bon crono, pel que m’havia preparat i per l’auto-exigent que sóc en aquest tipus de cursa que tant m’agrada, però sóc molt realista, en les dures condicions en les quals arribava, sumat a la calor, penso que tampoc es pot demanar molt més. Quan no estàs al 100% s’ha d’acceptar i s’ha de fer tot el que estigui a les teves mans, i amb això és amb el que em quedo. Ho vaig intentar donar tot, sabent que només estava al 60%.

Molt content de retrobar-me amb l’ambient de cursa i amb tants bons amics. Felicitar a l’organització i a tots els corredors/es que van suportar aquesta dura edició del km vertical per la calor, així com també als que van pujar al podi.

Però la jornada no acabava aquí... per la tarda, a les 20:00 h i a Alcanar, es portava a terme una cursa solidària en benefici al poble ucraïnès. I allí vam ser presents per aportar el nostre granet d’arena per aquesta bona causa.

Es tractava d’un únic recorregut d’uns 2’30 km aproximadament per alguns dels carrers del poble. Hi havia dues opcions, fer dues voltes (5 k) o bé fer-ne quatre (10 k) aproximadament. A cada volta et posaven una senyal (amb una goma petita) al canell.

Un servidor va participar en els 5 k (dues voltes). La intenció era provar com estaven les cames després del km vertical del matí, i realment em vaig sorprendre sabent que encara podia imprimir una mica de ritme tot estant al 60% físicament. Van ser dues voltes que vaig gaudir molt, amb la companyia de Andreu i Josep (companys d’equip Trencacims i ETRns), i també amb la gent del poble a bars i terrasses animant-nos de valent.

Finalment, vam tenir premi (una botella de vi negre de la Terra Alta), finalitzant el recorregut curt en primera posició.

Felicitar a Joel Marmol per promoure aquest gran event. Sens dubte una molt bona iniciativa poder practicar esport i a la vegada contribuir a ajudar a altres persones que ho necessiten tant.

També felicitar a tots els que van participar i als que van tenir premi (PD. Andreu Queralt el radar d’Alcanar ja ens té fitxats per excés de velocitat).

En definitiva, molt bon ambient de cursa, amb Dj local i bona música. Content de poder acabar un cap de setmana d’aquesta forma, fent el que m’agrada i amb la companyia de bons amics.

Ara toca recuperar bé i pensar ja en la propera cursa que serà aquest proper diumenge, dia 22 de maig, a Móra d’Ebre (11^a edició de la cursa de muntanya Camí de Sirga), en aquest cas, en la seva modalitat exprés ( 16 km 800+). Espero poder estar al 100% per poder donar el 200%.

                                                 📸 Ximo Barberà

                                                 📸 Jordi Santacana

                                                 📸 Ramón Ferrer

                                                            📸 Sílvia Pelegrin