Marató de la Fageda

Després de molt de temps sense posar-me un dorsal, ja quasi ni ho recordava, ahir a la Sénia me'n vaig posar un altre.

Arribava a la Marató de la Fageda en ganes de veure com estava però conscient en tot moment que encara falta afinar bastant, la temporada és molt llarga.

Sona el despertador a les 05:00 a.m, com aquell que diu, matinar de valent, però, salsa con gusto no pica. Esmorzar ràpid, acabar de preparar material i direcció la Sénia. Arribo al pavelló esportiu, i sense temps de res, agafo dorsal, saludo als camarades, i com aquell que diu ja anem directe al control de material i cap al corralito (06:45 a.m).

                                     Foto d'equip amb Marc Povill instants abans de la sortida

Són les 07:00 i es dóna la sortida des del camp de fútbol, encara és fosc però en qüestió de minuts ja comença a despuntar el dia.

Surto amb el grup capdavanter a un ritme normal, sense apretar masa, ja que en una marató de muntanya s'ha de dosificar. Van passant els quilòmetres i no em trobo massa còmode, penso, deu ser la méteo, avui tindré un mal dia.

Em trobo amb dos companys que fan la Trail de 54 km i poc més de 3000+ i decideixo anar amb ells així anem xerrant i ens passaran més ràpid els km, però arriba la primera baixada forta i ells baixen més ràpid i jo segueixo sense trobar-me còmode.

Com més amunt més mal temps feia. Boira espessa, a estones boira pixona, molta humitat i ràfegues de vent que a estones eren moderades. Així va ser la tònica fins al final.

                                                                    Foto d'Ebre Actiu

Pujant a la zona del Faig Pare em reenganxo amb un petit grup de tres corredors, pujant vaig bé, la temperatura a 1200 m és relativament freda, moltíssima humitat i comença a ploure dèbilment.

Un cop acabada la pujada, hi ha una zona d'uns 12 km fins a l'ermita de Pallerols molt corredora en baixada, i alguns trams de tobogans. 

Em començo a notar petites punxades a l'isquiotibial de la cama esquerra que van a més, baixo el ritme i em poso a caminar. Per darrere m'atrapa l'Agustí Janini, em pregunta com vaig i li dic que tinc moltes rampes.

Arribem a l'avituallament dels plans i ens posem el Ph-Quirogel, quina sort que el portava a la camelback! Anem tirant i diràs que el dolor va a la baixa i puc tornar a posar una mica de ritme.

Seguim pujant i baixant amb l'Agustí, van passant els km, cada cop la méteo empitjora. A uns 2 km de l'ermita de Pallerols em torno a notar les rampes a l'isquiotibial i torno a baixar el ritme, inclús em poso a caminar. 

Passo l'avituallament de Pallerols, reposto, em torno a posar el Ph-Quirogel, i ja només queda baixada tècnica, pista i meta!

Quan arribo a la pista em trobo bé un altre cop i torno a posar ritme, aquesta vegada puc còrrer més ràpid i arribo a meta amb un temps de 5 hores 29 minuts, després de 44 km i 2100+. 

Dutxa ràpida per no refredar-se i a esperar al company d'equip Marc Povill que, finalment, va aconseguir baixar de les 7 hores, tot i arrastrar problemes musculars uns dies abans de la cursa. Chapeau Marc!

Enhorabona a tots/es els/les FINISHERS tant de la Marató com, sobretot, de la Trail.

Felicitar a tots/es els/les voluntaris que van haver de fer front a unes condicions dolentes a muntanya ahir per tenir els avituallaments apunt per nosaltres els corredors. 

Felicitar a l'organització, tot i que vaig trobar en molta falta servei de massatge i un bon diar per recuperar forces.

Personalment, la valoració que puc fer de la meva cursa ahir no és negativa, però tampoc positiva. Sé que tard o aviat arribaran els bons resultats, ja que la temporada és llarga.