Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 8 d’abril del 2018

Marató de la Fageda

Després de molt de temps sense posar-me un dorsal, ja quasi ni ho recordava, ahir a la Sénia me'n vaig posar un altre.

Arribava a la Marató de la Fageda en ganes de veure com estava però conscient en tot moment que encara falta afinar bastant, la temporada és molt llarga.

Sona el despertador a les 05:00 a.m, com aquell que diu, matinar de valent, però, salsa con gusto no pica. Esmorzar ràpid, acabar de preparar material i direcció la Sénia. Arribo al pavelló esportiu, i sense temps de res, agafo dorsal, saludo als camarades, i com aquell que diu ja anem directe al control de material i cap al corralito (06:45 a.m).


                                     Foto d'equip amb Marc Povill instants abans de la sortida



Són les 07:00 i es dóna la sortida des del camp de fútbol, encara és fosc però en qüestió de minuts ja comença a despuntar el dia.

Surto amb el grup capdavanter a un ritme normal, sense apretar masa, ja que en una marató de muntanya s'ha de dosificar. Van passant els quilòmetres i no em trobo massa còmode, penso, deu ser la méteo, avui tindré un mal dia.

Em trobo amb dos companys que fan la Trail de 54 km i poc més de 3000+ i decideixo anar amb ells així anem xerrant i ens passaran més ràpid els km, però arriba la primera baixada forta i ells baixen més ràpid i jo segueixo sense trobar-me còmode.

Com més amunt més mal temps feia. Boira espessa, a estones boira pixona, molta humitat i ràfegues de vent que a estones eren moderades. Així va ser la tònica fins al final.



                                                                    Foto d'Ebre Actiu


Pujant a la zona del Faig Pare em reenganxo amb un petit grup de tres corredors, pujant vaig bé, la temperatura a 1200 m és relativament freda, moltíssima humitat i comença a ploure dèbilment.

Un cop acabada la pujada, hi ha una zona d'uns 12 km fins a l'ermita de Pallerols molt corredora en baixada, i alguns trams de tobogans. 

Em començo a notar petites punxades a l'isquiotibial de la cama esquerra que van a més, baixo el ritme i em poso a caminar. Per darrere m'atrapa l'Agustí Janini, em pregunta com vaig i li dic que tinc moltes rampes.

Arribem a l'avituallament dels plans i ens posem el Ph-Quirogel, quina sort que el portava a la camelback! Anem tirant i diràs que el dolor va a la baixa i puc tornar a posar una mica de ritme.

Seguim pujant i baixant amb l'Agustí, van passant els km, cada cop la méteo empitjora. A uns 2 km de l'ermita de Pallerols em torno a notar les rampes a l'isquiotibial i torno a baixar el ritme, inclús em poso a caminar. 

Passo l'avituallament de Pallerols, reposto, em torno a posar el Ph-Quirogel, i ja només queda baixada tècnica, pista i meta!

Quan arribo a la pista em trobo bé un altre cop i torno a posar ritme, aquesta vegada puc còrrer més ràpid i arribo a meta amb un temps de 5 hores 29 minuts, després de 44 km i 2100+. 

Dutxa ràpida per no refredar-se i a esperar al company d'equip Marc Povill que, finalment, va aconseguir baixar de les 7 hores, tot i arrastrar problemes musculars uns dies abans de la cursa. Chapeau Marc!

Enhorabona a tots/es els/les FINISHERS tant de la Marató com, sobretot, de la Trail.

Felicitar a tots/es els/les voluntaris que van haver de fer front a unes condicions dolentes a muntanya ahir per tenir els avituallaments apunt per nosaltres els corredors. 

Felicitar a l'organització, tot i que vaig trobar en molta falta servei de massatge i un bon diar per recuperar forces.

Personalment, la valoració que puc fer de la meva cursa ahir no és negativa, però tampoc positiva. Sé que tard o aviat arribaran els bons resultats, ja que la temporada és llarga.



1 comentari:

  1. Molt bona crònica sanfain, molt interessant, i felicitats pel temps, encara que la teva valoració personal no sigui tan bona, es un tiempasso!!

    ResponElimina

CURSA PER MUNTANYA CAMÍ DE SIRGA (EXPRÉS) 2022 Ahir diumenge, 22 de maig, va tenir lloc la XI edició de la cursa de muntanya Camí de Sirga...