KV Montsant

Després del Vandevertikal, a poc més d'una setmana, tocava còrrer el KV Montsant, un kv molt dur de tan sols 1,2 km amb uns 410+ en un entorn espectacular.

De fet, era la primera vegada que corria a les muntanyes de l'interior de Tarragona, i em vaig quedar impressionat per l'entorn on es disputava aquest km vertical i les vistes desde la Roca Corbatera a 1150 m, tot i que al final s'hi va posar la boira.

Arribo amb temps de sobra al poble de Cornudella de Montsant per agafar el meu dorsal (16:30 h), saludo a l'Arturo, al Dani Castillo, a l'Aleix i l'Arnau i esperem per al briefing (17:15 h).

Després del briefing, a les 17:30 aprox., els primers cotxes marxen direcció a l'Ermita de Sant Joan de Codolar, lloc de sortida i arribada d'aquesta prova vertical. Nosaltres esperem, ja que el camí d'accés es una mica estret i ens han demanat que pujem amb els cotxes de manera esglaonada, per evitar embussos amb els cotxes que baixen, ja que és una zona molt turística. 

A les 17:50 h aprox. marxem de Cornudella direcció a l'ermita. Més o menys es tarda uns 15 minuts en arribar, així que ens plantem allí a les 18:05 h aprox. i veiem que les primeres xiques ja han sortit, de fet, desde la mateixa ermita, que està al peu de la serra, es pot observar la canal per on pujarem (amb els 3 esglaons inclosos).

Jo tinc la sortida a les 19:04 h, just uns pocs minuts darrere de l'Aleix i l'Arnau. Tinc més temps de marge per escalfar però com que amb curses tant explosives com aquesta s'ha d'escalfar bastant, doncs em poso a escalfar amb ells mentre comentem una mica la jugada.

Després de l'escalfament, foto de rigor amb els cracks!

Són les 17:04 h i poso en marxa el meu crono! Som-hi gas i amunt! 

Només tenia al cap els tres esglaons, sobretot el tercer, el més complicat, ja que van de menys a més dificultat. La pendent és bastant pronunciada, un 36%, aquest cop tocarà caminar ja que apenes es pot còrrer, només sabia que podia còrrer els primers metres i els finals.

Arribo al primer esglaó, pulsacions bastant altes però controlant i el passo amb certa facilitat i agilitat.

Segueixo pujant i al poc temps ja estic al davant del segon esglaó, aquest és un pèl més complicat però el passo sense dificultats.

Una vegada passat el segon esglaó, al poc temps arribes gairebé a dalt de tot per passar l'últim esglaó (no hi ha fotos). Dos voluntaris estan allí per orientar als corredors on posar els peus i on agafar-se amb les mans. Aquesta vegada tinc una mica més de dificultats per passar, perdent alguns segons, però més val assegurar-se. 

Una vegada he passat l'últim esglaó arriba l'últim tram on hi ha molta boira i la temperatura és immillorable per esprintar els últims metres, però no m'ho puc creure, sembla que no puc canviar el ritme ni esprintar fins a meta. Tot i així avanço a un corredor i intento còrrer el màxim que puc però les cames em pesen com si a sobre arrastrés peses de 20 kg!

Ja gairebé diviso, tot i la boira, el punt geodèsic del cim de la Roca Corbatera, la meta! Paro el meu crono amb 19'42". Aquestes curses és el que tenen, duren poc però vas al límit!

La baixada fins a l'ermita és per l'altre costat, uns 3 km aprox. i unes vistes de la vall molt guapes. Anem baixant amb els companys tot comentant com els havia anat a ells fins que arribem altra vegada a l'ermita.

Ens avituallem amb unes xuxes que estaven "de muerte" i un aquarius i per avall altra vegada. 

Una llàstima no haver pogut quedarme al sopar i a l'entrega de premis, l'any que vé si no passa res prometo tornar i quedar-me.

Felicitar a totes i tots en especial als que vau fer pòdium!

També felicitar a tota l'organització del trail Tàrraco, fotògrafs i en especial a l'amic Arturo Neriz per fer possible aquest event! Espero poder tornar a repetir i baixar crono l'any vinent!

Seguim amb els entrenaments de la mà de Ramon Curto i sempre disfrutant del que faig, còrrer per la muntanya amb amics :)

SALUT I MUNTANYA!