FREDES - CARO

La crònica d'avui havia de fer referència a la travessa Fredes - Paüls, però, per desgràcia, aquesta edició va acabar a Caro, és a dir, a la meitat del recorregut.

L'objectiu o, si més no, un dels grans objectius d'aquesta temporada era realitzar aquesta bonica travessa que transcorre pel Parc Natural dels Ports en menys de 5 hores, però el somni es va apagar al km 25.

Com ja és costum, el petit poble de Fredes es va omplir de corredors i marxadors (aprox, uns 480), disposats a realitzar, un any més, aquesta travessa fins al poble de Paüls. Hi feia una bona temperatura, ni calor ni fresca podria dir, ideal per còrrer. Foto de grup i al lío!

A les 18:00 h puntual es donava el tret de sortida, tenia molt clar que havia de còrrer molt ràpid o, si més no, no anar gaire lent fins a Caro, així que, des del km 0 ja ens posem a tirar darrere del primer grup juntament amb els companys del grup d'entrenament Albert i Juan Carlos.

Van passant els km i ens van donant referències dels tres primers...ens diuen que només estan a 3 i 6 minuts! Jo ni cas d'això, ja que l'únic que m'interessava era posar el meu ritme i mantenir-lo, com a mínim, fins a Caro.

Van passant els km i seguim junts a bon ritme amb Albert i Juan Carlos. Arribem a l'avituallament de Casetes Velles i em trobo a Juan i a Neme del meu poble, em donen ànims i seguim en marxa!

Tot seguit comencem a enfilar el dragon khan de Pallers, un puja-baixa ben bé una mitjora. Ens atrapa Oscar Ríos a Albert i a mi, sembla que Juan Carlos s'ha requedat un poc.

En el moment en que arribo al coll de Pallers sento que no em trobo massa bé, com si estigues algo marejat i sense gaire energia al cos per poder apretar a la baixada. Un cop arribo gairebé al final de la baixada em trobo a Ximo Barberà (sempre és una alegria veure'l amb la seva càmera a la mà per immortalitzar el moment), el saludo i segueixo fins que arribo a baix i començo a encarar els últims 2 km d'esfalt de la carretera que em portarà a l'avituallament de Caro. 

Albert va darrere, a uns 100 metres, però anem mantenint més o menys el ritme. Miro el crono i marca 2 hores 35 min. aprox. el temps era superior al dia de l'entrenament una setmana abans, la qual cosa volia dir que anava més lent que no pas ràpid. 

En aquell moment, la meva ment em va començar a dir que a Caro tenia que deixar-ho còrrer, que no era el dia per baixar de 5 hores a Paüls, tenia que arribar a l'avituallament i parar, sinó la cosa no acabaria bé. Fisicament tampoc anava massa sobrat, diria que gens. La gasolina s'estava acabant, quedaven molt poques reserves.

Arribo a l'avituallament de Caro i em trobo a Pau Lleixà i a Marc Povill que em pregunten com vaig i el primer que els dic és que vull parar aquí, no tinc gaire clar si continuar, no estic bé i, a més, se m'ha tancat l'estòmac i no puc menjar res. En aquell moment tornaven a aparèixer els fantasmes del passat. 

Arriba Albert, i tot seguit Juan Carlos. Discutim amb Albert si continuar o no, em diu que ell continua i jo tiro de confiança i continuo amb ell. Li dic que si anem junts possiblement intentaria arribar a Paüls però que no ho veia gaire clar, a més, tenint en compte que ja no anavem en temps per baixar de 5 hores.

Fem un parell de km de pista i ens parem de cop. Li dic a Albert que no vaig bé i que prefereixo no arriscar i ell també em diu que no va bé i finalment prenem la decisió de donar mitja volta i tornar a Caro.

Ens anem creuant corredors, i, en un grup de 4 veig a Juan Carlos, va prou bé, li dóno ànims i li dic que Albert i jo no continuem i que peguem mitja volta cap a Caro. 

Arribats altre cop a Caro veiem a Sergi que també no va massa fi i que decideix acabar allí i no continuar. Albert em diu: vaig a veure'm un parell de cerveses i a menjar alguna cosa! Jo estava mig marejat i no podia menjar ni beure res en aquell moment. 

Vam tenir la sort que ens van poder baixar i portar fins a Paüls, ja que teniem els cotxes allà. Vull agrair a Susana i al seu pare per haver-nos portat. Mil gràcies!

Resumint, un mal dia el pot tenir qualsevol. Sento impotència per no haver pogut continuar ni haver complert el meu objectiu, ja que darrere hi ha dies d'entrenament per preparar aquesta travessa amb molt de carinyo, però la salut és lo primer i sempre és millor una retirada a temps que un "petardasso gordo" com aquell que diu.

Vull felicitar a tots/es els/les FINISHERS i fer una menció especial a unes quantes persones:

1) A Aitor i a Agus, dos bons amics, grans persones i corredors per demostrar gran companyerisme arribant junts els primers a meta en un "tiempazo" de 4h 31min. Tot esforç, constància en els entrenaments, tard o d'hora, donen el seu fruit.

2) A Juan Carlos, per acabar dignament una prova de 46 km, una distància que no havia fet mai. Me'n alegro molt per ell, els bons entrenaments donen el seu fruit.

3) Als companys del C E Trencacims, entre ells, Àngel, Albert, etc, pels seus respectius temps. Me'n alegro molt per ells.

No vull acabar aquesta crònica dient que no tornaré a fer la Fredes - Paüls. 

Tornaré, això segur! Ara toca recuperar-se fisicament però sobretot mentalment, analitzar què ha pogut passar i rectificar per la propera els errors que s'hagin pogut cometre.

Felicitar a l'organització per organitzar, un any més, aquesta bonica travessa de muntanya a la llum de la lluna plena. Algun dia, quan sigui més gran i deixi de mirar el crono, la faré en calma, gaudint del recorregut amb la calma i creuant les Rases de Maraco sota la llum de la lluna plena.

Seguim amb els entrenaments de la mà de Ramon Curto per preparar propers objectius.

#ETRns

#runtolive

#ramoncurto

#vo2max

#cetrencacims

#phquirogel (Nuria més que quiro)

Propera parada: País Basc (Beasain) 13 de juliol Marumurendi Maratón 42 K 2300+