CHAMONIX 2019

Chamonix sempre és especial. Encara recordo quan, pels volts de l'agost del 2015 hi vaig anar per primera vegada...realment em vaig quedar impressionat per la immensitat dels Alps, muntanyes de quatre-mil metres d'alçada davant dels teus nassos, i sí, realment impressiona.

Doncs bé, després de les edicions del 2015 i 2017, aquest 2019 també ha estat realment impressionant. Diria que res ha canviat per Chamonix però malauradament les glaceres estan en retrocès i això és una molt mala notícia. 

Aquí comença la meva crònica d'una setmana intensa per Chamonix, la setmana de la UTMB!

Dissabte 24 ben d'hora sortim direcció Chamonix amb l'Albert, Mario i Roger. Un viatge d'unes 12 hores tenint en compte parades i retencions típiques quan creues les autopistes franceses. Sobre les 19:00 h arribem a Chamonix i sembla que les gairebé 12 hores del viatge no ens afectéssin al tornar a contemplar les vistes del majestuós Massís del Mont Blanc. Descarreguem equipatges i el propietari del xalet, un anglès, ens ve a donar la benvinguda. Menys mal que amb l'anglès em defenso poc a molt.

Amb el cansament del viatge a sobre, ve de gust un bon jaccuzzi per relaxar-se. Com el trobava a faltar després de dos anys!

L'endemà al matí, diumenge 25, tocava fer l'activació prèvia a la cursa MCC, la qual corríem l'Albert, Mario i un servidor. Com que ja havia estat dos vegades a Chamonix, sabia que molt aprop del xalet, just a uns 200 metres, s'agafa un camí que porta al poble veí, Les Houches, que és just el recorregut inicial de la UTMB, doncs dit i fet, uns 6 km rodant per recorregut UTMB i alguna primera foto per a l'àlbum, que serà extens.

A partir de mig matí de diumenge, i fins ben entrada la tarda, van arribant els altres companys amb qui compartirem xalet, gairebé tots més que coneguts i amics i altres amb qui hem fet una bona amistat.

Val a dir que compartir xalet amb tot un campió d'Espanya de curses per muntanya veterà com l'Ivan Ortiz i una jove promesa del trail com el Nico Molina, de tan sols 19 anys, és tot un luxe!!

Diumenge, en general, va ser un dia de transició i descans i poca cosa més, ja que l'endemà ens tocava córrer la MCC, així que, per la tarda, vam sortir a donar un tomb per Chamonix. No va haver oportunitat d'agafat dorsal però havíem deixat constància que l'agafaríem l'endemà a Martigny, punt de partida de la cursa.

Arriba el dia de la cursa, dilluns 26. Ens llevem ben d'hora per esmorzar, vestir-nos i arribar a Chamonix (el Ramon ens hi va portar en cotxe), per agafar el primer autobús a les 07:45 h direcció a la població de Martigny, a uns 45 minuts.

Arribats allí, agafem dorsals sense perdre temps. Deu nidó quina gentada! Es nota que hi havia més d'un miler de corredors/es! 

Un cop tenim tot el material llest per a la cursa, escalfem un poc i veiem les curses dels més petits!

Foto prèvia de rigor, com ja va sent una costum, i al lío. Per endavant 40 km 2400+ però...quina calor que fa! Serà molt dur i ho sé, la calor i jo no som gaire amics en curses de més de 4 hores. A més, penso que s'hauria de solucionar el tema dels horaris en curses de muntanya a l'estiu. tot i ser un lloc on no acostuma a fer-hi molta calor, donar el tret de sortida de la cursa a les 10:00 h del matí considero que és excessiu.

Comença la MCC i ja de primeres una pujada d'uns 2 km tota d'esfalt i amb molta gent animant-nos!

Tot fa pujada fins al Coll de la Forclaz (km 8 aprox.) a uns 1500 metres d'alçada, i ja portem 1000+. Molta gent animant durant l'ascens fa que treguis el lleó que tens dintre i jo pujant vaig força bé. Veig a Roger i a Ramon (RaCuPe) i intento fer bona cara per a la foto.

Segueix picant amunt i una calor que també pica fort fins al coll de la Balme, a 2200 m d'alçada, on faig gairebé tota la pujada amb el gran Depa (per als qui no el coneixeu, és speaker de les curses de muntanya i treballa per a la revista Trail Run), un supercrack! Les vistes són espectaculars! Vaig força bé i comença una llarga baixada fins la població de Le Tour, on el "Tío del Mazo" hem fot una bona sablada. Allí m'esperen el Ramon, el meu entrenador,  el seu pare (RaCuPe), i Roger per animar-me per al tram final de la cursa.

Aquesta vegada ja no faig tan bona cara per a les fotos jejeje. Un cop de calor (les 13:00 h del migdia aprox.) mèstà deixant KO!

Queden 15 km fins a Chamonix i se'm faran moooolt llargs! Així va ser...

Arribo a Argentiére, última població abans de Chamonix (12 km). Paro a l'avituallament, bec i menjo alguna cosa i surto caminant intentant seguir poc a poc però cada vegada em trobo més malament i queden alguns repetxos que es fan molt durs fins que, al km 33, truco al Ramon que no podré acabar i que em vingui a buscar però...en aquell moment va aparèixer del no res el Comandante Carbonell i em va dir que no abandonés, que tenia que acabar com fos i així va ser. Amb més pena que glòria i patint molt vaig ser FINISHER, juntament amb el Comandante Carbonell, sub-6h.

Malauradament, Mario va haver d'abandonar a la Balme per problemes estomacals.

Sóc conscient que córrer amb molta calor s'ha de portar una pauta alimentària durant la cursa molt planificada i és un aspecte a millorar per part meva, ja que la salut és el més important.

Dimarts 27, dia de descans i recuperació en general i aprofitar per veure i animar a la prèvia de la cursa YCC pels carrers de Chamonix dels cadets i júniors (quatre voltes a ritmes frenètics) i on vam poder veure en acció al Nico Molina (guanyador de la cursa júnior).

Dimecres 28 es disputava la TDS de poc més de 140 km i més de 9000+ (on hi corria Francesc Caballé). Ell va ser FINISHER tot i córrer en mal al dit del peu. ENHORABONA! Una ultra molt dura i molt tècnica, en un perfil completament renovat. 

També dimecres es va disputar la cursa YCC des de Courmayeur (Itàlia) on també va guanyar Nico Molina. Felicitats xaval!! Recordeu el seu nom, dóna i donarà molt a parlar!

Nosaltres vam aprofitar per fer un entrenament al matí, ja que el dia era fantàstic i jo ja em trobava gairebé recuperat de la cursa i de la deshidratació. 

Per la tarda, visita a la fira del corredor i, de passada, ens vam trobar amb alguns dels cracks i ens vam fer fotos.

El mateix dia, per la nit, pels volts de les 21:30 h, vam sortir a rebre a Pablo Villa, guanyador de la TDS, quan passava just a 200 m del nostre xalet, al costat del llac.

Dijous 29 dia de fer seguiment a Trient, com ja és habitual, de la cursa OCC de 56 km i 3500+. Diria que, d'entre totes les modalitats de curses i ultres, la que hi havia més nivell. Ramon, Abel i Ivan hi preníen part a la sortida. Dia de molta calor també.

Abel 11è de la general baixant de les 6 hores! Quina cursa, em trec el barret, ENHORABONA! 

Ivan va haver d'abandonar per mal al genoll, una llàstima ja que anava amb les posicions capdavanteres.

Ramon va ser FINISHER després que, a la sortida, no el deixéssin col·locar al capdavant, i hagués de remuntar moltes posicions després de sortir dels últims del "corralito". ENHORABONA!

Divendres 30 tenia pendent anar a fer una ruta/entrenament espectacular des de Chamonix, remuntant fins al Pla de l'Aiguille (2300 m) i creuant fins arribar al Glacier de la Mer de Glace, on hi ha uns túnels de gel. Una autèntica passada per a visitar i que recomano molt. A l'entrenament em van acompanyar Nico i Joan Lluís. 

L'Albert, Mario i Roger van anar a visitar l'Aiguille Du Midi, un mirador espectacular a 3846 m d'alçada on es pot contemplar de primera vista el Mont Blanc i tota la vall amb Chamonix als teus peus.

Divendres, i a les 09:00 h des de Courmayeur, també es donava la sortida a la germana petita de la UTMB, la CCC de 101 km i 6100+ i com a guanyador Luis Alberto Hernando.

I finalment, divendres a les 18:00 h, i des de la Plaça de Chamonix, es donava el tret de sortida a la UTMB 2019 (Ultra Trail del Mont Blanc), la prova reina i que, com ja va sent habitual, congrega a milers de persones de tot el món. Per endavant, 171 km i 10300+ com a flamant guanyador el català Pau Capell que es va marcar una ultra en solitari des del principi! Temps de 20 h i 19 minuts!

ENHORABONA a tots/es els/les FINISHERS de totes les respectives proves!! No em vull deixar ningú!! Sou tots/es uns autèntics herois!!

També mencionar a tots/es aquells fotògrafs així com els mitjans de comunicació que durant les 24 hores del dia han estat cobrint totes i cada una de les probes!! La vostra labor és impecable!!

Dissabte 30 vaig quedar amb un amic que ara està vivint a França (a 40 minuts de Chamonix), l'Ahmed el Qayed al qual feia molt temps que no veia i que em vaig alegrar molt de poder compartir entrament plegats al KM Vertical de Chamonix (3,1 km 1000+) per rematar una bona setmana d'entrenaments (més de 100 km i 6500+), i tenint en compte que dilluns vaig acabar molt tocat de la cursa per un fort cop de calor però em vaig recuperar ràpid i així poder aprofitar per fer bons entrenaments per un lloc idíl·lic com és Chamonix i amb una bona méteo en general excepte per les tardes on descarregàven tempestes.

Diumenge 1 dia de tornar a casa. Per endavant un llarg viatge de 13 hores amb dues parades per menjar i descansar. 

Està comprovat que els millors plans són els improvitzats. Gairebé a les 15:00 h de la tarda creuem la frontera i decidim parar a dinar a un petit poble (Viladasens), on només hi ha un restaurant, el Can Lladó. Arribes a les 15:15 h, està tot a petar i et diuen que pots dinar! A més, un menú de categoria i cuinen molt bé! Una mostra, un xai a la brasa amb patates!

No podíem acabar el viatge de tornada de la millor forma!

I, com aquell que diu, i per tercera vegada, ja hem passat la setmana de la UTMB a Chamonix! Set dies intentant aprofitar el temps al màxim amb bons amics, compartint entrenaments, menjades i habitació per dormir. Crec que no es pot demanar més! M'ho he passat genial i m'agradaria poder tornar a repetir l'experiència a Chamonix però penso que també hi ha molts altres llocs espectaculars per poder descobrir i explorar. L'any vinent veurem cap on anem...

Gràcies a tots/es per la companyia durant aquests set dies i espero ens puguem retrobar en altres ocasions. Agraïr a Ramon Curto per fer possible, un cop més, que haguem pogut disfrutar de la setmana de la UTMB per tercera vegada!

Ara és hora de tornar a la realitat del dia a dia i encarar la tornada de les vacances amb les piles ben carregades!

Si tot va bé, en menys de dues setmanes, estaré corrent la Marató Rialp-Matxicots (48 km 4200+).

SALUT I MUNTANYA!

#runtolive

#ramoncurto

#vo2max

#etrns

#cetrencacims