RIALP - MATXICOTS MARATÓ 2019

Gairebé amb els records intactes de Chamonix i, encara amb les ferides més mentals que no pas físiques de la passada MCC, aquest passat cap de setmana tocava afrontar la duríssima i espectacular marató de la Rialp-Matxicots. Els seus 48 km però realment els seus 4200+ d'autèntica alta muntanya al cor del Pallars Sobirà, amb els cims del Montsent de Pallars (2883 m), el Montorroio (2863 m) i les Picardes (2782 m) la fan realment mítica!

Feta aquesta petita introducció, tot seguit, us intentaré explicar tot el viscut durant tot el cap de setmana passat a Rialp. 

Divendres al matí, cap als volts de les 09:30 h, vam posar rumb cap als Pirineus amb els germans Povill (Marc i Albert) i la Liliam, per als que no la coneixeu, es dedica a la fotografia. 

Després de les més d'onze hores de viatge d'anada com de tornada de Chamonix, anar als Pirineus des de les Terres de l'Ebre amb poc més de tres hores hi ets. Un viatge molt curt i tot ben calculat, a hora de dinar (13:15 h), estavem a l'Hotel Víctor de Rialp. I sí, com aquell que diu, arribar i moldre! Descarregar equipatges i a dinar per agafar forces uns bons canelons i un bon bistec a la planxa amb patates gentilesa de la bona cuina que tenen allí, un 10!

Ben dinats, hi havia temps per poder descansar una bona estona, així que vaig aprofitar per fer algunes fotografies des de l'habitació.

Cap als volts de les 17:00 h, vam aprofitar per anar a Sort a comprar loteria a la Bruixa D'or i fer d'altres compres. De tornada, a partir de les 18:00 h, vam anar a recollir els dorsals per a la marató, aprofitant que no hi havia molta cua. 

Guaita'l, si és el Jordi Gamito! Aquesta va ser la meva reacció al veure'l a la recollida de dorsals! Si o si volíem una foto amb ell i així va ser... Un crack i millor persona!

Després de recollir els dorsals vam esperar als dos companys d'expedició que faltàven, Sergi i Carlos. Mentres, vam fer un tomb pel poble i quatre fotos de rigor que no poden faltar mai!

Arribats de nou a l'hotel, i preparant-me tot el material necessari per l'endemà a la marató, arriben els dos que faltaven i companys d'habitació, Sergi i Carlos. 

A les 21:00 h ja estavem sopant uns bons macarrons a la bolonyesa. Tocava anar a dormir aviat però a les 00:00 h els tambors de la batucada ens van despertar d'un bot! Des de la finestra de l'habitació vam poder veure els/les corredors/es de la Extrem de 84 km i 6800+.

Diria que els tambors van estar tocant una bona estona i, entre això i les bromes amb els compis, va costar dormir i poder descansar bé. Les alarmes dels mòbils estaven posades totes, per si de cas una fallava teniem les altres dues a la recàmera. La meva va sonar primer i a les 04:55 h. Amb un tres i no res estavem esmorzant i a poc més de les 06:00 h estavem passant el control de material i cap al "corralito". 

Abans, però, de la sortida, unes fotos amb els compis d'equip.

A les 06:30 h es donava el tret de sortida a la Marató, a la qual hi havia alguns quants ebrencs, apart de nosaltres! Quina alegria veure al Sr. Geira i a David Duran! Ens desitgem sort i al lío, és el ritual típic!

Feia molt temps que no utilitzava un frontal en cursa. Diria que aprox. la primera hora el vaig utilitzar. Ja sabia com era el recorregut, excepte algun canvi que havien fet pel fet de ser menys km i menys desnivell que fa dos anys enrere, quan hi vaig participar per últim cop.

A mode de resum, els primers 21 km, compresos entre Rialp i el cim del Montsent de Pallars, i amb un desnivell de 2200 +, els vaig fer amb un temps de 3h 30min. i mantenint el top 20 a la general. No anava a fer ni una bona posició ni un molt "bon crono", sabent que havia de parar a menjar i beure bé als avituallaments, per cert, uns avituallaments molt complerts, podies triar el que vulguessis, des de xuxes fins a fruita passant per uns bons sandwich de nutella!

Bonica fotografia, gentilesa de la Olga Bergua, arribant al Coll del Triador (km 17), a 2100 m.

Començant a encarar la duríssima pujada al "Colós", em trobo amb un gran corredor i millor persona, el Jose Luis Rubio! Quina alegria veure'l! De fet, va ser ell qui em va reconèixer per la veu em va dir, je je. Comencem a xerrar però cada cop la pujada es fa més dura i més dura...Aquí és on més disfruto jo, clavant pals i impuls fort i amunt! Jose Luis es va quedar una mica endarrera i jo vaig seguir amb un ritme còmode d'anar fent fins encarar la pujada al següent cim, el Montorroio. Quina passada de paisatge! Sens dubte el tram del Coll del Triador fins el Montorroio és el que m'agrada més!

Tot seguit, tocava encarar una forta baixada però a la vegada molt divertida per una tartera de pedra, diria que uns -500 aprox. Gairebé a baix de tot, i quan s'acababa la tartera de pedra, em vaig pegar una bona "pinya". Res, quatre rascades al braç i un bon cop també al braç. Portava les bambes plenes de pedres petites i terra i el braç sangrant però vaig decidir continuar i al següent avituallament, a la barraca dels caçadors, a uns 3 km. De sobte, hi havia un corredor davant meu que, quan em poso gairebé a la seva alçada em diu:  Hombree, Marc! Que dius? Ostres, mira'l, em dic a mi mateix...si és el Robert Albesa! D'esquena no el vaig reconèixer. Ell feia la Extrem i, per ser que ja portava bon tute, vaig decidir anar amb ell i anar fent la "xerrada", així passarien millor els km.

Arribem a l'avituallament i allí em vaig curar el braç, vaig treure'm les pedres i la terra de les bambes i vaig menjar i beure bé per encarar la següent pujada forta del dia, les Picardes, tot passant pel bonic estany de la Mainera.

Allí ens juntem Robert, Jose Luis i jo, i anem encarant la pujada fins que arriba la part més dura i jo em veig amb forces per apretar una mica. No paro d'avançar corredors en plena pujada i amb una pendent pronunciada i l'últim és el Salvador Vilalta! Quin tros de crack! Ens saludem i arribem al Coll de les Picardes. És l'hora de separar-nos, el recorregut de la marató del de la extrem. Enfilava un tram de cresteig a 2800 m espectacular i tot seguit un puja-baixa amb unes vistes molt molt xules. 

Tot era ja de baixada i es notava que ja s'anava perdent alçada. Una baixada fins al poble de Caregue d'uns 13 km on vaig arribar un pèl tocat ja que la calor començava a apretar. Allí vaig parar uns cinc minuts i vaig intentar menjar però va aparèixer el "tío del mazo" i em va recordar que l'últim tram es faria durillo. L'estòmac ja no acceptava menjar però em veia encara amb forces per encarar la última pujada de 200+.

Estava apunt de sortir de l'avituallament de Caregue quan arribava el Jose Luis Rubio! Li vaig dir que l'esperava que fariem l'últim tram de cursa junts i així va ser! Vam ser FINISHERS entrant a meta junts amb un temps de 8 hores 7 minuts! No ens importava ni el temps ni la posició, solament l'haver pogut gaudir força d'aquesta súper-cursa! Jo molt content d'haver acabat amb el temps que tenia previst i ell també molt content ja que no tenia previst fer aquest temps.

Quina satisfacció no només per haver compartit cursa amb un tros de crack com el Jose Luis Rubio i haver entrat a meta conjuntament sinó també per haver confiat amb mi mateix i saber que podia acabar una marató tan dura com la Rialp-Matxicots fent les coses bé i disfrutant de l'experiència. 

Havent acabat, una bona dutxa i esperant als companys que encara estaven en cursa. Una llàstima Marc que va haver d'abandonar per mal de panxa...Sanfain ja saps, l'any vinent et treus l'espineta segur! També va haver d'abandonar David per mal als turmells... David, ja saps, l'anyt vinent Marc i tú heu de tornar a Rialp!

Felicitar als companys del club; Sergi, Albert i Carlos, per ser FINISHERS!! Sou molt grans!! També vull felicitar al Jordi Correa que, tot i ser la seva primera cursa tant dura, es va marcar un 9è lloc a la general i un gran temps! Felicitar també a tots/es els/les FINISHERS de les respectives proves, no em vull deixar ningú! 

Felicitar també a l'organització per la gran feina que realitzen i mantenir al peu del canó la Rialp-Matxicots (teniu uns avituallaments de 12, no de 10)! Dóna goig veure un petit poble volcat amb un event d'aquestes característiques! FELICITATS pel 10è aniversari!

La festa de la 10a Rialp-Matxicots continuava per la tarda amb una gran batucada a la plaça. Comentant entre nosaltres com havia anat la cursa en general mentre degustàvem unes torrades de pa en tomàquet amb formatge i pernil, gentilesa de les dones cuineres del poble. Hi havia per triar de tots els gustos (arròs, fideuà, etc.).

El Robert Albesa ens explicava que havia abandonat a l'estació d'Espot esquí, quan portava més de 60 km i gairebé 6000+...quan les cames no funcionen o el "coco" no funciona, és una bona decisió i no cal arriscar. Al cap i a la fi, ens apassiona molt aquest esport i sempre hem de sortir a la muntanya a disfrutar. De curses en vindran més i també millors resultats!

No podia faltar un sopar conjunt de tota l'expedició a l'Hotel Víctor. 

Diumenge va ser un dia relax, de fotre'ns un bon esmorzar, això de primeres; un bon xampú o una cervesa, depenent dels gustos, i un bon dinar a la carpa per despedir-nos un any més, i ja en van quatre, de la Rialp-Matxicots! Sempre m'agrada tornar a aquesta cursa i no sé quan hi tornaré, però de ben segur que tornaré algun altre any perquè val molt la pena!

Molt agraït per la bona companyia durant aquest cap de setmana a Rialp, espero que l'any vinent puguem repetir-ho, sigui on sigui!

No vull acabar aquest crònica sense fer menció als companys ETRns que van estar presents a la cursa Duextrem d'Amposta, organitzada pel Club Montbike i van disputar-la aconseguint grandíssims resultats.

Felicitats Aitor (1r cursa absoluta)! 

Felicitats Pau i Ramon (1r i 2n respectivament a la cursa júnior)!

Grandes!! És un orgull poder entrenar i formar grup amb vosaltres!!

Propera parada d'aquí a dues setmanes a Alcanar. Cursa Exprés 12,7 K 400+ reemprenem el CircuitEbre després d'uns mesos de parada.

No vull acabar aquesta crònica sense agraïr a totes les persones que confieu en mi i em doneu força per encarar tots els objectius que em proposo any rere any. Seguirem apretant i disfrutant!

Agraïr al meu entrenador, Ramon Curto, per haver-me ajudat a trobar l'antídot en poc marge de temps, des de Chamonix fins a la Rialp-Matxicots, pel que fa a la suplementació en cursa, factor importantíssim en llargues distàncies per evitar sorpreses com les de Marimurumendi i MCC.

#trail #ramoncurto #runtolive #vo2max #ETRns #cetrencacims