SKY PIRINEU 2019

Aquest passat cap de setmana, i juntament amb alguns dels companys ETRns (grup d’amics que correm per muntanya), ens vam desplaçar fins a la petita localitat de Bagà (epicentre de l’Ultra Pirineu), per participar en les modalitats Trail (56 K 2800+) i Sky (36 K 2600+).

Durant la passada setmana no tenia gens clar si podria participar a la prova Sky, degut a que, uns dies abans, durant la cursa exprés d’Alcanar, em lesionés del turmell dret. Per sort, la lesió era lleu, però, tot i així, i sabent que encara em queden dues curses importants per endavant, no volia posar més en risc el turmell.

Finalment, i després que, tant el fisio com l’entrenador em donessin l’OK per poder córrer l’Sky Pirineu però, sense córrer riscos, vaig decidir provar-ho.

Divendres per la tarda i, juntament amb l’Oriol Güell i el Ramon Beltran, ens dirigíem cap a Bagà on ja ens esperaven la resta de la colla. Arribats allà, i amb una mica de retràs respecte el previst, temps just per recollir els dorsals, anar a sopar un bon plat de pasta i  uns bons talls de carn a la brasa, arribar a l’hotel a les tantes (23:30 h), descarregar equipatges i preparar tot el material necessari per a la cursa.

A les 06:45 h sonava el despertador. Sergi em va protegir el turmell per intentar afrontar l’Sky Pirineu. Més valia prevenir que curar, així que gràcies.

A les 08:15 h aprox., arribàvem a Bagà. Hi havia més cotxes que cases i no es podia ni aparcar. Al final aconsegueixo aparcar però em va sortir bastant car tot plegat. Al final d'aquesta crònica sabreu el per què!

A les 09:00 h es donava el tret de sortida des de la plaça del poble, una plaça abarrotada de corredors/es, uns 1000 aprox. No recordo haver sortit a cap cursa els primers 300 m caminant. El tap era descomunal.

                                    

                                               Foto prèvia a la sortida de la Sky Pirineu

Havent sortit del poble, ja començava a fer pujada i més pujada. De fet, els primers 14 km amb 2000+ em van costar 2h19min. fins coronar la Tossa d'Alp. El turmell em respectava i podia anar fent sense preocupar-me massa. Recordo que durant tota la pujada vaig avançar molts de corredors però sabia que no podia excedir-me massa, així que vaig intentar gaudir cada metre de tota la pujada fins la Tossa d’Alp, a 2500 m. Hi havia gent animant i cridant el teu nom. El dia era esplèndit a l'alta muntanya.

Vaig fer un bon avituallament, sense pressa. A partir d’aquí ja tocava quasi tot baixada, excepte alguns “repetxos”. M’esperaven uns 12 km de baixada (en alguns trams bastant tècnics), així que tocava anar molt concentrat i intentar no cometre errors que poguéssin empitjorar l’estat del meu turmell. Vaig fer una baixada relativament tranquil·la fins al km 30 aprox.

Ja només quedaven els últims 6 km, bastant corredors, els quals vaig poder fer bastant ràpid, ja que no m’havia desgastat gens en tota la baixada i el tram era gairebé pla i pista. 

Finalment, vaig arribar a meta amb un temps de 5h 21 min. Estava content, no només pel fet de ser finisher, sinó també perquè vaig poder completar tot el recorregut sense fer-me més mal al turmell. Si més no, aquest era l'objectiu: gaudir!

                

                                                Amb el Ramon Beltran (Damn Thug)

Felicitar a tots els ETRns, tant els que van córrer la modalitat Trail com la modalitat Sky. 

Destaco la 16a posició de Aitor a la Trail Pirineu (la primera cursa de llarga distància i fora de les TE). Enhorabona "Aitormenta".

Tots vam ser FINISHERS i s’havia de celebrar amb un bon sopar a base de pizzes.

No vull acabar la crònica sense dir-vos que em van posar una multa al cotxe per mal estacionament, la qual cosa em genera molts dubtes. En cap moment vaig pensar que el meu cotxe estigués mal estacionat. De fet, vaig veure molts de cotxes més mal estacionats que el meu i tot i així es podia circular igual. Penso que, en circumstàncies així i en la mesura del possible, s'haurien d'habilitar pàrquings.

La Sky Pirineu ha estat una bona experiència però no repetiré en curses que només generen publicitat i calaix. M’agraden aquelles curses on l’organització cuida tots els detalls possibles per tal que el corredor es senti a gust. 

Ara toca recuperar forces, sobretot recuperar-me del turmell i encarar les curses de Flix i Mora al 200% i amb la suficient motivació. 

#trail #ETRns #ramoncurto #runtolive #vo2max #cetrencacims

CURSA EXPRÉS ALCANAR

Malauradament, fa poc més d'una setmana, va morir un bon amic, company d'entrenaments i de curses per muntanya, Felip. Una notícia que ens va deixar sense al·lè a tots els que el coneixíem i havíem compartit moltes estones amb ell. Una enorme i profunda tristesa sabent que ja no el tornarem a veure però que, en totes les curses, ell estarà corrent al nostre costat i ens donarà força! 

SEMPRE PRESENT AMIC! MAI T'OBLIDAREM! 

El passat diumenge, i després d'una parada de gairebé sis mesos (sense comptar la cursa exprés del Duextrem, la qual no vaig participar, ja que coincidia amb la Rialp-Matxicots), tornava a reemprendre el circuit exprés de les Terres de L'Ebre amb la cursa exprés d'Alcanar. Una distància de poc més de 12 km i un desnivell positiu de poc més de 300 metres, és a dir, una cursa molt ràpida.

Després de la Rialp-Matxicots, vaig recuperar força bé muscularment i tenia molt clar que, tant una cursa com l'altra (Matxicots i Alcanar), al ser dos estils de cursa força contraposats, no és fàcil en dos setmanes adaptar-se a les condicions d'una cursa on els ritmes són altíssims venint d'un altra on el factor clau és la resistència i els ritmes ni de bon tros són alts.

La setmana anterior a la Rialp-Matxicots, vaig poder fer un reconeixement del circuit exprés d'Alcanar amb els meus companys Aitor i Juan Carlos, la qual cosa em va anar força bé per comprovar els temps en cursa, i per descomptat, els ritmes en cursa. Us seré sincer, m'agraden i prioritzo molt més les curses amb perfils exigents pel que fa al desnivell que les curses ràpides, però de quan en quan també va bé exprimir-se una mica.

Doncs bé, diumenge tocava còrrer aquesta cursa curta i molt ràpida a Alcanar, i així comprovar si havia recuperat bé i podia exprimir-me a fons i aconseguir una victòria per poder dedicar-li a Felip, que era el mínim que podia fer. 

Arribats a Alcanar, amb temps de marge per agafar dorsal i tot seguit fer un bon escalfament, mentre anava saludant als companys/es i comentant la jugada. Ho reconec, trobava a faltar l'ambient de les curses de muntanya d'aquí després d'uns mesos.

Foto de rigor en Pauet pre-cursa i a les 09:00 h es donava el tret de sortida. Una bona traca i una bona "fumarrina" però per sort uns quants la vam poder esquivar. 

Tenia molt clar que, si volia anar a pel récord de la cursa, cosa que em motivava força, havia de sortir amb un ritme alt, i així va ser. Des del principi, i sense adonar-me'n, em vaig posar al capdavant i marcant un ritme alt amb Pau, Narcís, Oriol, Miquel, Xavi, Lluc i d'altres corredors. 

Quan vaig coronar la primera pujada només havent sortit d'Alcanar, em van dir que anava totsol. Només volia anar a pel récord i sabia que ho podia fer, així que tocava apretar les dents i disfrutar. Tocava anar totsol i no acompanyat aquesta vegada, tot i que mai se sap.

Creuo la carretera i veig un policia local que tallava el trànsit per deixar passar als corredors/es. Menys mal que em va fotre quatre crits, sinó ni me'n adono que era Toni Pelegrin! Toni, moltes gràcies pels ànims!

Arribo a l'ermita i Ramon Beltran i Sergi Matamoros em donen ànims. Continuo...

Tot va fent pujada i baixada fins que corona la Cogulla, no el cim, però el punt més elevat de la cursa. Em torno a trobar a Sergi que fa el seguiment i el sento que em dóna ànims. 

A l'avituallament de la Cogulla, sento un home que em diu: Tat que no vols aigua? No deus tenir ni set! Jo anava molt concentrat però, tot i així, em va fer gràcia el comentari i li vaig respondre: Estic perfecte, gràcies! 

Tocava el tram de baixada i, a la part més tècnica, em torço el turmell dret. Al moment no podia seguir corrent al ritme que anava però, a poc a poc, vaig poder tornar a apretar ja havent superat el tram més tècnic. Em feia una mica de mal però tenia clar que si volia guanyar tenia que aguantar. 

Només quedava l'últim tram de cursa, un tram nou que, just el dia abans, havien netejat. M'havien explicat com era així que tocava ser prudent, i més tenint el turmell com tenia. 

El tram donava la volta per darrere l'ermita, tot i saltant uns marges i algun tram perillós entremig. Un cop havent-lo superat, tocava tornar a apretar de valent fins a meta.

Arribo a Alcanar i passant pels carrers a 1 km de meta em torno a trobar al gran Toni Pelegrin que em felicita i li dóno les gràcies. 

Arribo a meta i, tot i que no tinc la foto, el meu gest VA PER TÚ, AMIC! En aquell moment era molt feliç, no tan sols per haver guanyat sinó per haver pogut dedicar-li la victòria a Felip. Ell em va donar força per guanyar i em va acompanyar durant la cursa. 

Al final paro el crono amb 1h 4min. 40seg. Amb aquest registre vaig poder establir un nou récord del circuit, així que motius per estar content en tenia de sobra, i tenint en compte que l'últim tram de cursa la calor i la humitat eren elevades.

Vull felicitar a totes/es per la cursa, als que vau pujar a dalt del podi de les respectives curses, a l'organització per la cursa i per fer-nos sentir com a casa i al poble d'Alcanar en general (el dinar estava de categoria).

Primera foto post-cursa amb els companys Pau, Aitor i Sergi.

Abans de l'entrega de premis, un refrigeri gentilesa de la mare d' Aitor, a qui dóno les gràcies. Uns cocs molt bons! Aitor, el plat de pasta també! 

Foto de l'entrega de premis. Podi acompanyat de dos cracks: Narcís i Oriol, a qui vull felicitar per la gran cursa que també van fer.

Menció especial per als meus companys ETRns:

Pauet, me'n alegro que ja estigues recuperat i felicitats (1r cursa júnior)!

Aitor, suma y sigue! Carrerón! 2n a la Pujada al Montsià!

ENHORABONA NOIS!!

Felicitar també a les xiques guerreres de les respectives curses, en especial a les que vau pujar a dalt del podi.

Foto del podi absolut de la cursa exprés. Felicitats a les tres!

Per acabar, no podia faltar la foto del "TRIPLETE". Per cert, em va tocar carregar un llimoner cap a casa. Un bon detall per part de l'organització juntament amb una medalla de fusta i el trofeu acreditatiu, també molt xulos.

A falta de quatre dies per a la Sky Pirineu, propera cursa del calendari, encara no tinc clar si estaré recuperat del turmell per poder córrer. El que si que us puc assegurar és que tinc moltes ganes de poder córrer la Sky Pirineu el proper dissabte i més sabent que estaré ben acompanyat (Aitor, Sergi, Pablo, Albert, Ramon, Oriol i Joan Carles).

Gràcies als que sempre esteu! De tot cor una abraçada!

Agrair a Ramon pels entrenaments i als que em cuiden per tenir sempre les cames apunt per a les curses (Núria Ph-Quirogel i Jordi Giménez)! 

#trailrunning #circuitebre #runtolive #ramoncurto #vo2max #ETRns #cetrencacims