SKY PIRINEU 2019

Aquest passat cap de setmana, i juntament amb alguns dels companys ETRns (grup d’amics que correm per muntanya), ens vam desplaçar fins a la petita localitat de Bagà (epicentre de l’Ultra Pirineu), per participar en les modalitats Trail (56 K 2800+) i Sky (36 K 2600+).

Durant la passada setmana no tenia gens clar si podria participar a la prova Sky, degut a que, uns dies abans, durant la cursa exprés d’Alcanar, em lesionés del turmell dret. Per sort, la lesió era lleu, però, tot i així, i sabent que encara em queden dues curses importants per endavant, no volia posar més en risc el turmell.

Finalment, i després que, tant el fisio com l’entrenador em donessin l’OK per poder córrer l’Sky Pirineu però, sense córrer riscos, vaig decidir provar-ho.

Divendres per la tarda i, juntament amb l’Oriol Güell i el Ramon Beltran, ens dirigíem cap a Bagà on ja ens esperaven la resta de la colla. Arribats allà, i amb una mica de retràs respecte el previst, temps just per recollir els dorsals, anar a sopar un bon plat de pasta i  uns bons talls de carn a la brasa, arribar a l’hotel a les tantes (23:30 h), descarregar equipatges i preparar tot el material necessari per a la cursa.

A les 06:45 h sonava el despertador. Sergi em va protegir el turmell per intentar afrontar l’Sky Pirineu. Més valia prevenir que curar, així que gràcies.

A les 08:15 h aprox., arribàvem a Bagà. Hi havia més cotxes que cases i no es podia ni aparcar. Al final aconsegueixo aparcar però em va sortir bastant car tot plegat. Al final d'aquesta crònica sabreu el per què!

A les 09:00 h es donava el tret de sortida des de la plaça del poble, una plaça abarrotada de corredors/es, uns 1000 aprox. No recordo haver sortit a cap cursa els primers 300 m caminant. El tap era descomunal.

                                    

                                               Foto prèvia a la sortida de la Sky Pirineu

Havent sortit del poble, ja començava a fer pujada i més pujada. De fet, els primers 14 km amb 2000+ em van costar 2h19min. fins coronar la Tossa d'Alp. El turmell em respectava i podia anar fent sense preocupar-me massa. Recordo que durant tota la pujada vaig avançar molts de corredors però sabia que no podia excedir-me massa, així que vaig intentar gaudir cada metre de tota la pujada fins la Tossa d’Alp, a 2500 m. Hi havia gent animant i cridant el teu nom. El dia era esplèndit a l'alta muntanya.

Vaig fer un bon avituallament, sense pressa. A partir d’aquí ja tocava quasi tot baixada, excepte alguns “repetxos”. M’esperaven uns 12 km de baixada (en alguns trams bastant tècnics), així que tocava anar molt concentrat i intentar no cometre errors que poguéssin empitjorar l’estat del meu turmell. Vaig fer una baixada relativament tranquil·la fins al km 30 aprox.

Ja només quedaven els últims 6 km, bastant corredors, els quals vaig poder fer bastant ràpid, ja que no m’havia desgastat gens en tota la baixada i el tram era gairebé pla i pista. 

Finalment, vaig arribar a meta amb un temps de 5h 21 min. Estava content, no només pel fet de ser finisher, sinó també perquè vaig poder completar tot el recorregut sense fer-me més mal al turmell. Si més no, aquest era l'objectiu: gaudir!

                

                                                Amb el Ramon Beltran (Damn Thug)

Felicitar a tots els ETRns, tant els que van córrer la modalitat Trail com la modalitat Sky. 

Destaco la 16a posició de Aitor a la Trail Pirineu (la primera cursa de llarga distància i fora de les TE). Enhorabona "Aitormenta".

Tots vam ser FINISHERS i s’havia de celebrar amb un bon sopar a base de pizzes.

No vull acabar la crònica sense dir-vos que em van posar una multa al cotxe per mal estacionament, la qual cosa em genera molts dubtes. En cap moment vaig pensar que el meu cotxe estigués mal estacionat. De fet, vaig veure molts de cotxes més mal estacionats que el meu i tot i així es podia circular igual. Penso que, en circumstàncies així i en la mesura del possible, s'haurien d'habilitar pàrquings.

La Sky Pirineu ha estat una bona experiència però no repetiré en curses que només generen publicitat i calaix. M’agraden aquelles curses on l’organització cuida tots els detalls possibles per tal que el corredor es senti a gust. 

Ara toca recuperar forces, sobretot recuperar-me del turmell i encarar les curses de Flix i Mora al 200% i amb la suficient motivació. 

#trail #ETRns #ramoncurto #runtolive #vo2max #cetrencacims