KMV CARO 2022

El passat diumenge, 15 de maig, i sota un sol de justícia, es va diputar la 12^a edició d’aquesta mítica prova, molt dura i espectacular a la vegada. I com no podia ser d’altra manera, un any més, vam tornar a ser presents.

Un recorregut exigent, de poc més de 6 km i 1150+. Un primer tram empinat fins aproximadament el km 2 per deixar pas a un segon tram més corredor i més aeri amb alguna que altra rampa dura.

Aquest any la cursa es disputava pel matí, enlloc de fer-ho per la tarda, com venia sent habitual. Penso que la decisió va ser la correcta per la calor que feia, tot i que els horaris de sortida (a partir de les 10:15h fins ben bé les 11:40h, ja que es sortia esglaonadament cada 30 segons), no s’adequaven ja que en aquest tram horari el sol cremava de valent i no feia pràcticament un alè d’aire a la part baixa, sí a les parts altes del recorregut.

Un servidor sortia a les 10:59h i, tenia molt clar que, després d’una setmana complicada per problemes de salut, la cursa se’m faria molt més dura que en altres edicions, per més preparat que pogués arribar. Així va ser, ja que des del km 1 les meves cames no responien com m’hagués agradat, em notava dèbil de forces i la calor del primer tram tampoc ajudava gaire.

En situacions així, no queda altra que tirar d’orgull i de cor, i acabar amb dignitat. Per sort, durant el recorregut, et vas trobant aquells fotògrafs tan mítics que sempre estan allí, a totes les curses, al peu del canó, i que sempre et donen ànims, com Ximo Barberà, Ramon Ferrer, o el Jordi Santacana, entre d’altres. Així com també a tota la gent que va pujar a animar-nos.

Arribava el segon tram del km vertical, un tram més aeri, on enllaces des del coll de Pallers (1200 m) fins al cim del Caro (1441 m). Aquest tram també és més corrible, però els bessons també em van avisar i vaig haver de baixar un poc el ritme sinó potser hubiera sido otro cantar.

Al final arribo a Caro amb un crono de 1h 09min 40seg. (3 min més que en l’anterior edició), tot i que amb una méteo radicalment diferent. Per a mi no és un bon crono, pel que m’havia preparat i per l’auto-exigent que sóc en aquest tipus de cursa que tant m’agrada, però sóc molt realista, en les dures condicions en les quals arribava, sumat a la calor, penso que tampoc es pot demanar molt més. Quan no estàs al 100% s’ha d’acceptar i s’ha de fer tot el que estigui a les teves mans, i amb això és amb el que em quedo. Ho vaig intentar donar tot, sabent que només estava al 60%.

Molt content de retrobar-me amb l’ambient de cursa i amb tants bons amics. Felicitar a l’organització i a tots els corredors/es que van suportar aquesta dura edició del km vertical per la calor, així com també als que van pujar al podi.

Però la jornada no acabava aquí... per la tarda, a les 20:00 h i a Alcanar, es portava a terme una cursa solidària en benefici al poble ucraïnès. I allí vam ser presents per aportar el nostre granet d’arena per aquesta bona causa.

Es tractava d’un únic recorregut d’uns 2’30 km aproximadament per alguns dels carrers del poble. Hi havia dues opcions, fer dues voltes (5 k) o bé fer-ne quatre (10 k) aproximadament. A cada volta et posaven una senyal (amb una goma petita) al canell.

Un servidor va participar en els 5 k (dues voltes). La intenció era provar com estaven les cames després del km vertical del matí, i realment em vaig sorprendre sabent que encara podia imprimir una mica de ritme tot estant al 60% físicament. Van ser dues voltes que vaig gaudir molt, amb la companyia de Andreu i Josep (companys d’equip Trencacims i ETRns), i també amb la gent del poble a bars i terrasses animant-nos de valent.

Finalment, vam tenir premi (una botella de vi negre de la Terra Alta), finalitzant el recorregut curt en primera posició.

Felicitar a Joel Marmol per promoure aquest gran event. Sens dubte una molt bona iniciativa poder practicar esport i a la vegada contribuir a ajudar a altres persones que ho necessiten tant.

També felicitar a tots els que van participar i als que van tenir premi (PD. Andreu Queralt el radar d’Alcanar ja ens té fitxats per excés de velocitat).

En definitiva, molt bon ambient de cursa, amb Dj local i bona música. Content de poder acabar un cap de setmana d’aquesta forma, fent el que m’agrada i amb la companyia de bons amics.

Ara toca recuperar bé i pensar ja en la propera cursa que serà aquest proper diumenge, dia 22 de maig, a Móra d’Ebre (11^a edició de la cursa de muntanya Camí de Sirga), en aquest cas, en la seva modalitat exprés ( 16 km 800+). Espero poder estar al 100% per poder donar el 200%.

                                                 📸 Ximo Barberà

                                                 📸 Jordi Santacana

                                                 📸 Ramón Ferrer

                                                            📸 Sílvia Pelegrin