RIALP - MATXICOTS MARATÓ 2019

Gairebé amb els records intactes de Chamonix i, encara amb les ferides més mentals que no pas físiques de la passada MCC, aquest passat cap de setmana tocava afrontar la duríssima i espectacular marató de la Rialp-Matxicots. Els seus 48 km però realment els seus 4200+ d'autèntica alta muntanya al cor del Pallars Sobirà, amb els cims del Montsent de Pallars (2883 m), el Montorroio (2863 m) i les Picardes (2782 m) la fan realment mítica!

Feta aquesta petita introducció, tot seguit, us intentaré explicar tot el viscut durant tot el cap de setmana passat a Rialp. 

Divendres al matí, cap als volts de les 09:30 h, vam posar rumb cap als Pirineus amb els germans Povill (Marc i Albert) i la Liliam, per als que no la coneixeu, es dedica a la fotografia. 

Després de les més d'onze hores de viatge d'anada com de tornada de Chamonix, anar als Pirineus des de les Terres de l'Ebre amb poc més de tres hores hi ets. Un viatge molt curt i tot ben calculat, a hora de dinar (13:15 h), estavem a l'Hotel Víctor de Rialp. I sí, com aquell que diu, arribar i moldre! Descarregar equipatges i a dinar per agafar forces uns bons canelons i un bon bistec a la planxa amb patates gentilesa de la bona cuina que tenen allí, un 10!

Ben dinats, hi havia temps per poder descansar una bona estona, així que vaig aprofitar per fer algunes fotografies des de l'habitació.

Cap als volts de les 17:00 h, vam aprofitar per anar a Sort a comprar loteria a la Bruixa D'or i fer d'altres compres. De tornada, a partir de les 18:00 h, vam anar a recollir els dorsals per a la marató, aprofitant que no hi havia molta cua. 

Guaita'l, si és el Jordi Gamito! Aquesta va ser la meva reacció al veure'l a la recollida de dorsals! Si o si volíem una foto amb ell i així va ser... Un crack i millor persona!

Després de recollir els dorsals vam esperar als dos companys d'expedició que faltàven, Sergi i Carlos. Mentres, vam fer un tomb pel poble i quatre fotos de rigor que no poden faltar mai!

Arribats de nou a l'hotel, i preparant-me tot el material necessari per l'endemà a la marató, arriben els dos que faltaven i companys d'habitació, Sergi i Carlos. 

A les 21:00 h ja estavem sopant uns bons macarrons a la bolonyesa. Tocava anar a dormir aviat però a les 00:00 h els tambors de la batucada ens van despertar d'un bot! Des de la finestra de l'habitació vam poder veure els/les corredors/es de la Extrem de 84 km i 6800+.

Diria que els tambors van estar tocant una bona estona i, entre això i les bromes amb els compis, va costar dormir i poder descansar bé. Les alarmes dels mòbils estaven posades totes, per si de cas una fallava teniem les altres dues a la recàmera. La meva va sonar primer i a les 04:55 h. Amb un tres i no res estavem esmorzant i a poc més de les 06:00 h estavem passant el control de material i cap al "corralito". 

Abans, però, de la sortida, unes fotos amb els compis d'equip.

A les 06:30 h es donava el tret de sortida a la Marató, a la qual hi havia alguns quants ebrencs, apart de nosaltres! Quina alegria veure al Sr. Geira i a David Duran! Ens desitgem sort i al lío, és el ritual típic!

Feia molt temps que no utilitzava un frontal en cursa. Diria que aprox. la primera hora el vaig utilitzar. Ja sabia com era el recorregut, excepte algun canvi que havien fet pel fet de ser menys km i menys desnivell que fa dos anys enrere, quan hi vaig participar per últim cop.

A mode de resum, els primers 21 km, compresos entre Rialp i el cim del Montsent de Pallars, i amb un desnivell de 2200 +, els vaig fer amb un temps de 3h 30min. i mantenint el top 20 a la general. No anava a fer ni una bona posició ni un molt "bon crono", sabent que havia de parar a menjar i beure bé als avituallaments, per cert, uns avituallaments molt complerts, podies triar el que vulguessis, des de xuxes fins a fruita passant per uns bons sandwich de nutella!

Bonica fotografia, gentilesa de la Olga Bergua, arribant al Coll del Triador (km 17), a 2100 m.

Començant a encarar la duríssima pujada al "Colós", em trobo amb un gran corredor i millor persona, el Jose Luis Rubio! Quina alegria veure'l! De fet, va ser ell qui em va reconèixer per la veu em va dir, je je. Comencem a xerrar però cada cop la pujada es fa més dura i més dura...Aquí és on més disfruto jo, clavant pals i impuls fort i amunt! Jose Luis es va quedar una mica endarrera i jo vaig seguir amb un ritme còmode d'anar fent fins encarar la pujada al següent cim, el Montorroio. Quina passada de paisatge! Sens dubte el tram del Coll del Triador fins el Montorroio és el que m'agrada més!

Tot seguit, tocava encarar una forta baixada però a la vegada molt divertida per una tartera de pedra, diria que uns -500 aprox. Gairebé a baix de tot, i quan s'acababa la tartera de pedra, em vaig pegar una bona "pinya". Res, quatre rascades al braç i un bon cop també al braç. Portava les bambes plenes de pedres petites i terra i el braç sangrant però vaig decidir continuar i al següent avituallament, a la barraca dels caçadors, a uns 3 km. De sobte, hi havia un corredor davant meu que, quan em poso gairebé a la seva alçada em diu:  Hombree, Marc! Que dius? Ostres, mira'l, em dic a mi mateix...si és el Robert Albesa! D'esquena no el vaig reconèixer. Ell feia la Extrem i, per ser que ja portava bon tute, vaig decidir anar amb ell i anar fent la "xerrada", així passarien millor els km.

Arribem a l'avituallament i allí em vaig curar el braç, vaig treure'm les pedres i la terra de les bambes i vaig menjar i beure bé per encarar la següent pujada forta del dia, les Picardes, tot passant pel bonic estany de la Mainera.

Allí ens juntem Robert, Jose Luis i jo, i anem encarant la pujada fins que arriba la part més dura i jo em veig amb forces per apretar una mica. No paro d'avançar corredors en plena pujada i amb una pendent pronunciada i l'últim és el Salvador Vilalta! Quin tros de crack! Ens saludem i arribem al Coll de les Picardes. És l'hora de separar-nos, el recorregut de la marató del de la extrem. Enfilava un tram de cresteig a 2800 m espectacular i tot seguit un puja-baixa amb unes vistes molt molt xules. 

Tot era ja de baixada i es notava que ja s'anava perdent alçada. Una baixada fins al poble de Caregue d'uns 13 km on vaig arribar un pèl tocat ja que la calor començava a apretar. Allí vaig parar uns cinc minuts i vaig intentar menjar però va aparèixer el "tío del mazo" i em va recordar que l'últim tram es faria durillo. L'estòmac ja no acceptava menjar però em veia encara amb forces per encarar la última pujada de 200+.

Estava apunt de sortir de l'avituallament de Caregue quan arribava el Jose Luis Rubio! Li vaig dir que l'esperava que fariem l'últim tram de cursa junts i així va ser! Vam ser FINISHERS entrant a meta junts amb un temps de 8 hores 7 minuts! No ens importava ni el temps ni la posició, solament l'haver pogut gaudir força d'aquesta súper-cursa! Jo molt content d'haver acabat amb el temps que tenia previst i ell també molt content ja que no tenia previst fer aquest temps.

Quina satisfacció no només per haver compartit cursa amb un tros de crack com el Jose Luis Rubio i haver entrat a meta conjuntament sinó també per haver confiat amb mi mateix i saber que podia acabar una marató tan dura com la Rialp-Matxicots fent les coses bé i disfrutant de l'experiència. 

Havent acabat, una bona dutxa i esperant als companys que encara estaven en cursa. Una llàstima Marc que va haver d'abandonar per mal de panxa...Sanfain ja saps, l'any vinent et treus l'espineta segur! També va haver d'abandonar David per mal als turmells... David, ja saps, l'anyt vinent Marc i tú heu de tornar a Rialp!

Felicitar als companys del club; Sergi, Albert i Carlos, per ser FINISHERS!! Sou molt grans!! També vull felicitar al Jordi Correa que, tot i ser la seva primera cursa tant dura, es va marcar un 9è lloc a la general i un gran temps! Felicitar també a tots/es els/les FINISHERS de les respectives proves, no em vull deixar ningú! 

Felicitar també a l'organització per la gran feina que realitzen i mantenir al peu del canó la Rialp-Matxicots (teniu uns avituallaments de 12, no de 10)! Dóna goig veure un petit poble volcat amb un event d'aquestes característiques! FELICITATS pel 10è aniversari!

La festa de la 10a Rialp-Matxicots continuava per la tarda amb una gran batucada a la plaça. Comentant entre nosaltres com havia anat la cursa en general mentre degustàvem unes torrades de pa en tomàquet amb formatge i pernil, gentilesa de les dones cuineres del poble. Hi havia per triar de tots els gustos (arròs, fideuà, etc.).

El Robert Albesa ens explicava que havia abandonat a l'estació d'Espot esquí, quan portava més de 60 km i gairebé 6000+...quan les cames no funcionen o el "coco" no funciona, és una bona decisió i no cal arriscar. Al cap i a la fi, ens apassiona molt aquest esport i sempre hem de sortir a la muntanya a disfrutar. De curses en vindran més i també millors resultats!

No podia faltar un sopar conjunt de tota l'expedició a l'Hotel Víctor. 

Diumenge va ser un dia relax, de fotre'ns un bon esmorzar, això de primeres; un bon xampú o una cervesa, depenent dels gustos, i un bon dinar a la carpa per despedir-nos un any més, i ja en van quatre, de la Rialp-Matxicots! Sempre m'agrada tornar a aquesta cursa i no sé quan hi tornaré, però de ben segur que tornaré algun altre any perquè val molt la pena!

Molt agraït per la bona companyia durant aquest cap de setmana a Rialp, espero que l'any vinent puguem repetir-ho, sigui on sigui!

No vull acabar aquest crònica sense fer menció als companys ETRns que van estar presents a la cursa Duextrem d'Amposta, organitzada pel Club Montbike i van disputar-la aconseguint grandíssims resultats.

Felicitats Aitor (1r cursa absoluta)! 

Felicitats Pau i Ramon (1r i 2n respectivament a la cursa júnior)!

Grandes!! És un orgull poder entrenar i formar grup amb vosaltres!!

Propera parada d'aquí a dues setmanes a Alcanar. Cursa Exprés 12,7 K 400+ reemprenem el CircuitEbre després d'uns mesos de parada.

No vull acabar aquesta crònica sense agraïr a totes les persones que confieu en mi i em doneu força per encarar tots els objectius que em proposo any rere any. Seguirem apretant i disfrutant!

Agraïr al meu entrenador, Ramon Curto, per haver-me ajudat a trobar l'antídot en poc marge de temps, des de Chamonix fins a la Rialp-Matxicots, pel que fa a la suplementació en cursa, factor importantíssim en llargues distàncies per evitar sorpreses com les de Marimurumendi i MCC.

#trail #ramoncurto #runtolive #vo2max #ETRns #cetrencacims

CHAMONIX 2019

Chamonix sempre és especial. Encara recordo quan, pels volts de l'agost del 2015 hi vaig anar per primera vegada...realment em vaig quedar impressionat per la immensitat dels Alps, muntanyes de quatre-mil metres d'alçada davant dels teus nassos, i sí, realment impressiona.

Doncs bé, després de les edicions del 2015 i 2017, aquest 2019 també ha estat realment impressionant. Diria que res ha canviat per Chamonix però malauradament les glaceres estan en retrocès i això és una molt mala notícia. 

Aquí comença la meva crònica d'una setmana intensa per Chamonix, la setmana de la UTMB!

Dissabte 24 ben d'hora sortim direcció Chamonix amb l'Albert, Mario i Roger. Un viatge d'unes 12 hores tenint en compte parades i retencions típiques quan creues les autopistes franceses. Sobre les 19:00 h arribem a Chamonix i sembla que les gairebé 12 hores del viatge no ens afectéssin al tornar a contemplar les vistes del majestuós Massís del Mont Blanc. Descarreguem equipatges i el propietari del xalet, un anglès, ens ve a donar la benvinguda. Menys mal que amb l'anglès em defenso poc a molt.

Amb el cansament del viatge a sobre, ve de gust un bon jaccuzzi per relaxar-se. Com el trobava a faltar després de dos anys!

L'endemà al matí, diumenge 25, tocava fer l'activació prèvia a la cursa MCC, la qual corríem l'Albert, Mario i un servidor. Com que ja havia estat dos vegades a Chamonix, sabia que molt aprop del xalet, just a uns 200 metres, s'agafa un camí que porta al poble veí, Les Houches, que és just el recorregut inicial de la UTMB, doncs dit i fet, uns 6 km rodant per recorregut UTMB i alguna primera foto per a l'àlbum, que serà extens.

A partir de mig matí de diumenge, i fins ben entrada la tarda, van arribant els altres companys amb qui compartirem xalet, gairebé tots més que coneguts i amics i altres amb qui hem fet una bona amistat.

Val a dir que compartir xalet amb tot un campió d'Espanya de curses per muntanya veterà com l'Ivan Ortiz i una jove promesa del trail com el Nico Molina, de tan sols 19 anys, és tot un luxe!!

Diumenge, en general, va ser un dia de transició i descans i poca cosa més, ja que l'endemà ens tocava córrer la MCC, així que, per la tarda, vam sortir a donar un tomb per Chamonix. No va haver oportunitat d'agafat dorsal però havíem deixat constància que l'agafaríem l'endemà a Martigny, punt de partida de la cursa.

Arriba el dia de la cursa, dilluns 26. Ens llevem ben d'hora per esmorzar, vestir-nos i arribar a Chamonix (el Ramon ens hi va portar en cotxe), per agafar el primer autobús a les 07:45 h direcció a la població de Martigny, a uns 45 minuts.

Arribats allí, agafem dorsals sense perdre temps. Deu nidó quina gentada! Es nota que hi havia més d'un miler de corredors/es! 

Un cop tenim tot el material llest per a la cursa, escalfem un poc i veiem les curses dels més petits!

Foto prèvia de rigor, com ja va sent una costum, i al lío. Per endavant 40 km 2400+ però...quina calor que fa! Serà molt dur i ho sé, la calor i jo no som gaire amics en curses de més de 4 hores. A més, penso que s'hauria de solucionar el tema dels horaris en curses de muntanya a l'estiu. tot i ser un lloc on no acostuma a fer-hi molta calor, donar el tret de sortida de la cursa a les 10:00 h del matí considero que és excessiu.

Comença la MCC i ja de primeres una pujada d'uns 2 km tota d'esfalt i amb molta gent animant-nos!

Tot fa pujada fins al Coll de la Forclaz (km 8 aprox.) a uns 1500 metres d'alçada, i ja portem 1000+. Molta gent animant durant l'ascens fa que treguis el lleó que tens dintre i jo pujant vaig força bé. Veig a Roger i a Ramon (RaCuPe) i intento fer bona cara per a la foto.

Segueix picant amunt i una calor que també pica fort fins al coll de la Balme, a 2200 m d'alçada, on faig gairebé tota la pujada amb el gran Depa (per als qui no el coneixeu, és speaker de les curses de muntanya i treballa per a la revista Trail Run), un supercrack! Les vistes són espectaculars! Vaig força bé i comença una llarga baixada fins la població de Le Tour, on el "Tío del Mazo" hem fot una bona sablada. Allí m'esperen el Ramon, el meu entrenador,  el seu pare (RaCuPe), i Roger per animar-me per al tram final de la cursa.

Aquesta vegada ja no faig tan bona cara per a les fotos jejeje. Un cop de calor (les 13:00 h del migdia aprox.) mèstà deixant KO!

Queden 15 km fins a Chamonix i se'm faran moooolt llargs! Així va ser...

Arribo a Argentiére, última població abans de Chamonix (12 km). Paro a l'avituallament, bec i menjo alguna cosa i surto caminant intentant seguir poc a poc però cada vegada em trobo més malament i queden alguns repetxos que es fan molt durs fins que, al km 33, truco al Ramon que no podré acabar i que em vingui a buscar però...en aquell moment va aparèixer del no res el Comandante Carbonell i em va dir que no abandonés, que tenia que acabar com fos i així va ser. Amb més pena que glòria i patint molt vaig ser FINISHER, juntament amb el Comandante Carbonell, sub-6h.

Malauradament, Mario va haver d'abandonar a la Balme per problemes estomacals.

Sóc conscient que córrer amb molta calor s'ha de portar una pauta alimentària durant la cursa molt planificada i és un aspecte a millorar per part meva, ja que la salut és el més important.

Dimarts 27, dia de descans i recuperació en general i aprofitar per veure i animar a la prèvia de la cursa YCC pels carrers de Chamonix dels cadets i júniors (quatre voltes a ritmes frenètics) i on vam poder veure en acció al Nico Molina (guanyador de la cursa júnior).

Dimecres 28 es disputava la TDS de poc més de 140 km i més de 9000+ (on hi corria Francesc Caballé). Ell va ser FINISHER tot i córrer en mal al dit del peu. ENHORABONA! Una ultra molt dura i molt tècnica, en un perfil completament renovat. 

També dimecres es va disputar la cursa YCC des de Courmayeur (Itàlia) on també va guanyar Nico Molina. Felicitats xaval!! Recordeu el seu nom, dóna i donarà molt a parlar!

Nosaltres vam aprofitar per fer un entrenament al matí, ja que el dia era fantàstic i jo ja em trobava gairebé recuperat de la cursa i de la deshidratació. 

Per la tarda, visita a la fira del corredor i, de passada, ens vam trobar amb alguns dels cracks i ens vam fer fotos.

El mateix dia, per la nit, pels volts de les 21:30 h, vam sortir a rebre a Pablo Villa, guanyador de la TDS, quan passava just a 200 m del nostre xalet, al costat del llac.

Dijous 29 dia de fer seguiment a Trient, com ja és habitual, de la cursa OCC de 56 km i 3500+. Diria que, d'entre totes les modalitats de curses i ultres, la que hi havia més nivell. Ramon, Abel i Ivan hi preníen part a la sortida. Dia de molta calor també.

Abel 11è de la general baixant de les 6 hores! Quina cursa, em trec el barret, ENHORABONA! 

Ivan va haver d'abandonar per mal al genoll, una llàstima ja que anava amb les posicions capdavanteres.

Ramon va ser FINISHER després que, a la sortida, no el deixéssin col·locar al capdavant, i hagués de remuntar moltes posicions després de sortir dels últims del "corralito". ENHORABONA!

Divendres 30 tenia pendent anar a fer una ruta/entrenament espectacular des de Chamonix, remuntant fins al Pla de l'Aiguille (2300 m) i creuant fins arribar al Glacier de la Mer de Glace, on hi ha uns túnels de gel. Una autèntica passada per a visitar i que recomano molt. A l'entrenament em van acompanyar Nico i Joan Lluís. 

L'Albert, Mario i Roger van anar a visitar l'Aiguille Du Midi, un mirador espectacular a 3846 m d'alçada on es pot contemplar de primera vista el Mont Blanc i tota la vall amb Chamonix als teus peus.

Divendres, i a les 09:00 h des de Courmayeur, també es donava la sortida a la germana petita de la UTMB, la CCC de 101 km i 6100+ i com a guanyador Luis Alberto Hernando.

I finalment, divendres a les 18:00 h, i des de la Plaça de Chamonix, es donava el tret de sortida a la UTMB 2019 (Ultra Trail del Mont Blanc), la prova reina i que, com ja va sent habitual, congrega a milers de persones de tot el món. Per endavant, 171 km i 10300+ com a flamant guanyador el català Pau Capell que es va marcar una ultra en solitari des del principi! Temps de 20 h i 19 minuts!

ENHORABONA a tots/es els/les FINISHERS de totes les respectives proves!! No em vull deixar ningú!! Sou tots/es uns autèntics herois!!

També mencionar a tots/es aquells fotògrafs així com els mitjans de comunicació que durant les 24 hores del dia han estat cobrint totes i cada una de les probes!! La vostra labor és impecable!!

Dissabte 30 vaig quedar amb un amic que ara està vivint a França (a 40 minuts de Chamonix), l'Ahmed el Qayed al qual feia molt temps que no veia i que em vaig alegrar molt de poder compartir entrament plegats al KM Vertical de Chamonix (3,1 km 1000+) per rematar una bona setmana d'entrenaments (més de 100 km i 6500+), i tenint en compte que dilluns vaig acabar molt tocat de la cursa per un fort cop de calor però em vaig recuperar ràpid i així poder aprofitar per fer bons entrenaments per un lloc idíl·lic com és Chamonix i amb una bona méteo en general excepte per les tardes on descarregàven tempestes.

Diumenge 1 dia de tornar a casa. Per endavant un llarg viatge de 13 hores amb dues parades per menjar i descansar. 

Està comprovat que els millors plans són els improvitzats. Gairebé a les 15:00 h de la tarda creuem la frontera i decidim parar a dinar a un petit poble (Viladasens), on només hi ha un restaurant, el Can Lladó. Arribes a les 15:15 h, està tot a petar i et diuen que pots dinar! A més, un menú de categoria i cuinen molt bé! Una mostra, un xai a la brasa amb patates!

No podíem acabar el viatge de tornada de la millor forma!

I, com aquell que diu, i per tercera vegada, ja hem passat la setmana de la UTMB a Chamonix! Set dies intentant aprofitar el temps al màxim amb bons amics, compartint entrenaments, menjades i habitació per dormir. Crec que no es pot demanar més! M'ho he passat genial i m'agradaria poder tornar a repetir l'experiència a Chamonix però penso que també hi ha molts altres llocs espectaculars per poder descobrir i explorar. L'any vinent veurem cap on anem...

Gràcies a tots/es per la companyia durant aquests set dies i espero ens puguem retrobar en altres ocasions. Agraïr a Ramon Curto per fer possible, un cop més, que haguem pogut disfrutar de la setmana de la UTMB per tercera vegada!

Ara és hora de tornar a la realitat del dia a dia i encarar la tornada de les vacances amb les piles ben carregades!

Si tot va bé, en menys de dues setmanes, estaré corrent la Marató Rialp-Matxicots (48 km 4200+).

SALUT I MUNTANYA!

#runtolive

#ramoncurto

#vo2max

#etrns

#cetrencacims